El camp ja pateix de fa anys una crisi estructural pel baix preu del producte i els alts costos de producció. Ara l’acord amb Mercosur obri la porta a un producte importat amb uns controls més laxos que augmentarà l’oferta i reduirà, encara més, el preu del producte. En les comarques tenim 3.500 hectàrees de blat, civada, avena o gira-sol.
El sector del cereal a les nostres comarques viu el seu moment més crític. Ja arrosseguen anys de crisi per una rendibilitat sota mínims i ara tenen una nova amenaça: l’entrada de productes per l’acord de la Unió Europea amb Mercosur, el Mercat Comú del Sud integrat per Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai.
“Amb els preus actuals nosaltres ja estem treballant a pèrdues”, diu Ricardo Ferri, dedicat al cereal en l’Alcoià. I és que el preu del cereal no ha pujat des de fa 45 anys. “20 cèntims per quilo de blat em paguen. En un quilo de blat es fa més d’un quilo de pa, i el consumidor paga 5 euros pel quilo de pa”. Pepe Asunción, també agricultor del cereal a les comarques, recorda que son pare venia el blat més car que ara, “2 o 3 cèntims més car, però fa 50 anys quan el fertilitzant i tot era més barat”.
El preu del blat va marcat per les llotges i no ha variat, però sí que puja el preu dels productes fitosanitaris que estan obligats o que necessiten utilitzar. Ricardo Ferri explica que abans de començar la guerra d’Ucraïna la tona de fertilitzant estava al voltant dels 320 euros, i amb la guerra va pujar fins als 1.200 euros. “Ara ha baixat a 700 euros la tona, encara ens costa el doble que abans”.
A açò cal sumar altres problemes eventuals, perquè els agricultors juguen a la loteria cada dia amb la fauna salvatge o les dificultats meteorològiques. Pepe Asunción explica que han perdut quasi tota la collita durant els dos últims anys per la sequera, i el segur tan sols ha cobert el 18% de les pèrdues.
En este context, l’acord amb Mercosur es rep com una sentència de mort. Perquè mentres els productors de les nostres comarques han de complir amb normatives ambientals i sanitàries molt estrictes, l’acord amb Mercosur obri la porta a cereals produïts amb estàndards més laxos o amb productes fitosanitaris que ací estan prohibits. A més ací els agricultors treballen en xicotetes parcel·les de secà amb rendiments molt més baixos que les grans extensions de Sud-amèrica. “Són grans productors de cereals, i si poden portar, hi haurà més oferta, el preu baixarà, i serà inviable per a nosaltres”, es lamenta Ricardo Ferri.
Que desaparega el sector del cereal a les comarques no es tracta tan sols d’un problema econòmic sinó també mediambiental, perquè els camps abandonats són un perill d’incendis; i social, perquè sense possibilitat de treball s’afavoreix el despoblament. El relleu generacional en el camp és pràcticament inexistent però dona la casualitat que els dos agricultors amb qui hem parlat tenen cadascú al seu fill amb ell en l'ofici. Però és difícil no caure en el desànim quan no hi ha suport administratiu: sense preus justos ni protecció davant la competència estos jóvens estan condemnats a ser els últims guardians del nostre paisatge de secà.
