El comportament històric dels estats, les regions i la Comunitat Valenciana

En este article sotmet a una crítica constructiva la realitat. La Comunitat Valenciana està entrant en un procés. L'anomene «procés» perquè és una fase dins del marc de la realitat social i econòmica d'un estat o d'una regió; en este cas, d'anarquia liberal, que, en realitat, no deixa de ser un estat o una regió feixista i radical en les seues decisions, com ocorre en altres territoris del món.

En primer lloc, deixen d'invertir de manera estructural en els servicis públics fins que la ciutadania queda confusa. En segon lloc, el poder mediàtic comença a buscar o a atacar el boc expiatori més fàcil d'assenyalar mediàticament, judicialment, militarment i fins i tot diplomàticament, buscant el deliri. En tercer lloc, després d'enganyar la població o de sotmetre-la al conflicte o al caos social, nacionalitzant un problema que, en realitat, és una ferramenta electoral. Finalment, en quart lloc, comencen a abaixar els impostos a les grans fortunes perquè siguen els pobres els qui paguen més, ja que, al cap i a la fi, les arques públiques s'han de sostindre. Però, de qui?

Ací residix la qüestió: mentre en la nostra comunitat autònoma s'amnistien tributs als rics, els pobres lluiten entre ells, sotmetent-nos a la divisió.

És un procés que ja ha acabat en altres èpoques històriques amb guerra i fam, com va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, i també en el preàmbul de les dos guerres mundials i en la Guerra d'Espanya.

Per què tornem a ser enganyats tan fàcilment? És que no heu llegit els informes del Banc d'Espanya que indiquen que, des que va començar la guerra d'Ucraïna i, ara encara més, amb la d'Iran, existix un procés d'inflació que afecta la butxaca del ciutadà europeu mitjà, provocant la desaparició de la classe mitjana i creant cada vegada més pobres i més ultrarics? En compte de reivindicar l'equitat social i la justícia, lluitem com en temps d'antany, durant la Santa Inquisició contra els moriscos o els jueus, o com en temps de Hitler.

Tot el que comente no significa que no s'haja de protegir la sobirania ni les fronteres; ben al contrari. Quan un poble és sobirà és quan està realment conscienciat dels seus mals i es protegix amb la vertadera arma: el coneixement públic.

Com va dir Durruti: «Quan la burgesia veu que el poder se li escapa de les mans, alça el feixisme per a mantindre els seus privilegis».

I la nostra comunitat ja entra en conflicte des que s'ha instrumentalitzat el caos de la DANA.