Despunta el matí i cal anar a escola, com fan tots els xiquets, però amb cura, no caiga una bomba o pitjor que en tornar ja no tingues família. Pareix un documental de la segona guerra mundial o una pel·lícula bèl·lica d'un director americà, però la veritat es que així viuen els resistents a l'ocupació en els territoris palestins. Pràcticament totes les famílies tenen una història de guerra, de mort o de sang per a contar.
Despunta el matí i cal anar a escola, com fan tots els xiquets, però amb cura, no caiga una bomba o pitjor que en tornar ja no tingues família. Pareix un documental de la segona guerra mundial o una pel·lícula bèl·lica d'un director americà, però la veritat es que així viuen els resistents a l'ocupació en els territoris palestins. Pràcticament totes les famílies tenen una història de guerra, de mort o de sang per a contar. Aquest és el panorama que es troba en cada viatje les brigades de Unadikum. A finals del mes de març un petit grup de voluntaris format per gent d'Alcoi, Múrcia i Terol es van posar la motxilla al muscle i van posar camí cap a Cisjordània per a col·laborar amb dues associacions locals "Ens comuniquen en arribar que dos dels xiquets que anaven a participar amb nosaltres han sigut assassinats".
Això ja pareix un gran tret, però segons ens hi han relatat Cristian Santiago i Naiara Davó, membres de Unadikum, a Aramultimèdia, el difícil està per arribar. Per a poder passar els checkpoints van haver d'esborrar-se Facebook i netejar-se els mòbils, perquè l'ajuda està condemnada al fracàs, les autoritats Israelís ho controlen tot "Quan entrem no podem entrar com associació". El seu treball consistia en tractar de fer oblidar als xiquets almenys per 10 dies la realitat i tornar-lis la infància amb tallers d'animació socioculturals i jocs realitzats per ells mateixos amb l'ajuda de la asociació Human Supporters. També realitzaren una visita a un Parc d'atraccions en Hebron, aquesta activitat es va dur a terme gràcies a les donacions d'alcoians i alcoianes i a la seua solidaritat sense fronteres.
Es parla de convivència i del que no es parla és d'ocupació, en un mateix territori està el poble autòcton i després estan els militars armats de les forces armades de l'Estat Sionista d'Israel "uns tenen dignitat i altres el que tenen son les armes". Els ocupants amb una estratègia colonialista actuen amb violència extrema amb total impunitat, i la comunitat internacional calla, mentre que els ocupats han agafat una actitud de resistència educativa i cultural, no tenen armes i tampoc les volen, sobreviuen amb l'única esperança de no veure morir una cultura o de morir amb ella.
Sense parlar de les massacres periòdiques a Gaza cada dos anys. Entorn de 2.500 persones civils van ser assassinades en 2014, dels quals alguns eren xiquets i xiquetes que participaven en els tallers que Unadikum prepara. Molts d'aquests xiquets en eixos moments estaven jugant amb material esportiu donat pels alcoians, "Pot ser portaven una samarreta del C.D Alcoyano o del Alcodiam."
La situació és curiosa i complexa, entre els diferents pobles de la zona existeix una gran unió que compta amb la solidaritat dels jueus, dels musulmans i dels cristians "Els pobles són aliats dels humils", els únics que volen la guerra com sempre, és un grup minoritari que ocupa tot el poder, amb mascares religioses s'amaguen interessos geopolítics i sobretot econòmics.