El doble llenguatge dels polítics

En la foto veiem com un home major li estén la mà amb gana al president Camps, que el correspon amb un somriure de complicitat, el qual, amb els fets consumats, es revetlla de cinisme. Una senyora del poble i la mateixa alcaldessa s’ho miren plenes d’orgull, en una escena que només ens deixa guanyadors: el poble d’Ontinyent. I és que acaben de presentar el projecte d'hospital amb una inversió de 33 milions d'euros.

Han passat sis mesos i escaig de la foto i ens trobem ara amb l’anunci de la Conselleria de Sanitat que no té diners per a pagar medicaments i que no pot mantindre els serveis sanitaris públics als seus nivells actuals. Tampoc no faran de moment l’hospital d’Ontinyent, el de la imatge de la victòria, que ara és de la burla.

Em pareix el més normal que aquell veí li estirara la mà content i pagat al seu president, però no entenc com va actuar el senyor polític aquell dia, de precampanya electoral, amb eixe somriure tan contundent. L’estructura de l’Estat del Benestar s’ensorra al País Valencià, però això no ha succeït de la nit al matí. Portem tres anys llargs de crisi econòmica i els polítics han sabut sempre que els números no els quadraven i que les retallades són inevitables (on es talla és una altra història). Aleshores, per què ens han vingut enganyant durant tant de temps i han fet com si res no passara? Senyor Camps, i vostè de què es riu en esta foto?

I encara tenen la barra de demanar-nos respecte a l’exercici de la política i ens volen prohibir la indignació. D’això res, el que hauríem de prohibir-los a vostés és el doble llenguatge i passar-los factura per la seua irresponsabilitat continuada.

JORDI ORTS
equip AM