La plataforma cívica Salvem l'Aqüífer del Molinar i la Colla Ecologista La Carrasca han explicat en la seu social de la UNESCO els arguments que li han obligat a presentar un informe que inclou 22 al·legacions al projecte. Bàsicament, la Plataforma sosté que el polígon de l'Espanyola, en fase d'estudi de les al·legacions després de ser prioritari per a la Generalitat a través d'una ATE, és impossible.
La plataforma cívica Salvem l'Aqüífer del Molinar i la Colla Ecologista La Carrasca han explicat en la seu social de la UNESCO els arguments que li han obligat a presentar un informe que inclou 22 al·legacions al projecte. Bàsicament, la Plataforma sosté que el polígon de l'Espanyola, en fase d'estudi de les al·legacions després de ser prioritari per a la Generalitat a través d'una ATE, és impossible.
Ho és principalment per dos motius clars que es repeteixen en diferents estudis des de l'any 80, data en la qual un empresari va intentar construir en la zona un polígon industrial i al que ja se li va negar amb les mateixes raons. El primer d'ells és la impossibilitat de l'abocament zero. Aqueixos informes (fins a 3 amb governs del PSOE i del PP de manera correlativa) indiquen que l'aqüífer del Molinar, del que beu Alcoi el 55 per cent de la totalitat de la seua aigua potable, està totalment desprotegit i que per tant, rebria directament els abocaments que provingueren de la zona de la Canal.
L'abocament zero és una utopia, tal com sosté anit Tirs Llorens, Julia Moltó i Jordi Silvestre, responsables de la plataforma i de La Carrasca. A més, els corrents subterranis condueixen de manera natural l'aigua pluvial directament a la zona del Barranc de la Batalla. Allí justament és on el Molinar es troba al descobert, arran de terra. Llorens ha dit que l'abocament nul no és possible "perquè no solament els provoquen les empreses amb els seus processos de producció. La pols, els residus dels cotxes, camions i qualsevol element derivat del polígon acabaria al deu. A més, el projecte inclou fàbriques, zona residencial i fins i tot una gasolinera. I ací l'abocament zero és impossible".
El Gas Natural
Un altre dels elements que fan inviable el projecte per als ecologistes és la conducció del gas natural i de l'aigua. Segons Silvestre, "està prevista la presa de gas i d'aigua en el cementeri d'Alcoi. I açò implicaria perforar i transportar el gas i l'aigua pel paratge de Sant Antoni, en ple parc natural de la Font Roja... un altre impossible".
El segon gran requisit que incompleix la proposta de La Española és el del tipus d'empreses previstes per a la seua instal·lació. Segons Tirs Llorens, informes de la Conselleria de fa ara dos anys prohibien empreses com l'olivarera o la de cosmètics derivada de la marca La Española. "No entenem què ha canviat ara".
Finalment, la ubicació de La Española en La Canal, resulta per als ecologistes un encabotament incomprensible perquè existeixen desenes de llocs millors. Segons Júlia Moltó, "de fet, cada dia que passa, La Canal és el pitjor lloc. Un polígon mancomunat, com defensa la Generalitat, seria una solució. I a Muro estaria tota la infraestructura prevista. Però intuïm interessos especulatius". Els terrenys de la Canal van ser adquirits per una Societat d'inversors alcoians en 1995 a més de per el propi grup La Española i la constructora Luxender, responsable del desastre urbanístic de Serelles.