El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Gabriel Guillem, membre de la candidatura dels populars

Gabriel Guillem

El joc net del Partit Popular d'Alcoi

Falten pocs dies perquè finalitze la campanya de les eleccions del 28 de maig i la impressió, oferida per la major part de les candidatures que conco…

Falten pocs dies perquè finalitze la campanya de les eleccions del 28 de maig i la impressió, oferida per la major part de les candidatures que concorren als comicis, ha sigut de bona lluna i concòrdia, fins i tot entre els partits més distants en l'arc ideològic. Lamentablement, l'únic partit que ha desentonat en aquesta campanya ha sigut el P.S.O.E. d'Antonio Francés. 

Han jugat la carta de la calúmnia i la por. Ens han anomenat als seus opositors, covards, delinqüents, corruptes. Han escenificat, de manera còmica, una falsa acusació contra la principal alternativa que té Alcoi a quatre anys més d'inutilitat i prepotència. 

El Partit Popular ha sabut mantindre el bon joc democràtic. En cap debat, en cap mitjà, ha realitzat cap al·lusió als comportaments personals reprovables, en episodis excepcionals del nostre poble, de membres de la candidatura d'Antonio Francés; cap consideració que poguera vulnerar el principi de la presumpció d'innocència o la dignitat de les seues persones. 

Fa poc llegíem unes línies de la número dos de la llista del P.S.O.E., amb referències a la “descendència per consanguinitat” (excepte l'adopció, no conec una altra forma de descendència que no siga la consanguínia, però li quedava bé la frase), en les quals feia una anàlisi detallada, personal i radicalment equivocat, de l'agrupació local del Partit Popular. Que parle de “consanguinitat” la candidata d'una llista, neboda carnal del cap de llista d'una altra candidatura, la de Ciutadans, l'únic objectiu dels quals és dividir el vot de centre, en una maniobra política maldestra i fracassada per endavant, la posa més en evidència si cap. 

Almenys, en el mateix escrit, diu una veritat en el seu últim paràgraf: que l'única alternativa de govern per a Alcoi, és el Partit Popular. Convençuda, igual que la major part de la societat alcoiana, d'aquest fet, no li queda una altra eixida que recórrer a invocar a la por mitjançant la mentida. 

Històricament la por ha sigut el millor instrument dels règims totalitaris per a perpetuar-se en el poder, construint si feia falta l'enemic exterior o interior. Però de nou, fins i tot a produir por, els candidats socialistes demostren la seua ineficàcia. Una altra vegada, desenterren el Roserar, Serelles, el Calderón, el Bulevard, i qualsevol persona assenyada, si mira aquestes actuacions que, entre moltes altres, continuen hui aclaparant amb la seua presència, el no-res resultant dels dotze anys de govern d'Antonio Francés, sap bé que van ser positives per a la ciutat, més enllà d'alguns aspectes tècnics menors. 

Com a membre independent de la candidatura local del Partit Popular, si alguna cosa he aprés en aquests dies de campanya que van arribant a la fi, és el que és el joc net en política.

 

------------

 

EL JUEGO LIMPIO DEL PARTIDO POPULAR DE ALCOY

Faltan pocos días para que finalice la campaña de las elecciones del 28 de mayo y la impresión, ofrecida por la mayor parte de las candidaturas que concurren a los comicios, ha sido de buen talante y concordia, incluso entre los partidos más distantes en el arco ideológico. Lamentablemente, el único partido que ha desentonado en esta campaña ha sido el P.S.O.E. de Antonio Francés. 

Han jugado la carta de la calumnia y el miedo. Nos han llamado a sus opositores, cobardes, delincuentes, corruptos. Han escenificado, de forma cómica, una falsa acusación contra la principal alternativa que tiene Alcoy a cuatro años más de inutilidad y prepotencia. 

El Partido Popular ha sabido mantener el buen juego democrático. En ningún debate, en ningún medio, ha realizado alusión alguna a los comportamientos personales reprobables, en episodios excepcionales de nuestro pueblo, de miembros de la candidatura de Antonio Francés; ninguna consideración que pudiera vulnerar el principio de la presunción de inocencia o la dignidad de sus personas. 

Hace poco leíamos unas líneas de la número dos de la lista del P.S.O.E., con referencias a la “descendencia por consanguinidad” (salvo la adopción, no conozco otra forma de descendencia que no sea la consanguínea, pero le quedaba bien la frase), en las que hacía un análisis detallado, personal y radicalmente equivocado, de la agrupación local del Partido Popular. Que hable de “consanguinidad” la candidata de una lista, sobrina carnal del cabeza de lista de otra candidatura, la de Ciudadanos, cuyo único objetivo es dividir el voto de centro, en una maniobra política torpe y fracasada de antemano, la pone más en evidencia si cabe. Al menos, en el mismo escrito, dice una verdad en su último párrafo: que la única alternativa de gobierno para Alcoy, es el Partido Popular. Convencida, al igual que la mayor parte de la sociedad alcoyana, de este hecho, no le queda otra salida que recurrir a invocar al miedo mediante la mentira. 

Históricamente el miedo ha sido el mejor instrumento de los regímenes totalitarios para perpetuarse en el poder, construyendo si hacía falta el enemigo exterior o interior. Pero de nuevo, incluso en producir miedo, los candidatos socialistas demuestran su ineficacia. Otra vez, desentierran la Rosaleda, Serelles, el Calderón, el Bulevar, y cualquier persona sensata, si mira estas actuaciones que, entre otras muchas, siguen hoy abrumando con su presencia, la nada resultante de los doce años de gobierno de Antonio Francés, sabe bien que fueron positivas para la ciudad, más allá de algunos aspectos técnicos menores. 

Como miembro independiente de la candidatura local del Partido Popular, si algo he aprendido en estos días de campaña que van tocando a su fin, es lo que es el juego limpio en política.