Article d'opinió de Iván Lara Orta, Enginyer
El mercat negre de les dades i els algoritmes
Com ja és sabut per tots, recentment el govern espanyol està sent atacat per les enormes corporacions multinacionals de les xarxes socials. Han sigut dos d’elles les que han criticat obertament les declaracions del cap de govern en anunciar les seues propostes de restringir l’accés dels menors a les xarxes socials i a una exposició descontrolada a Internet.
Més enllà de si cadascú comparteix o no les mesures proposades pel govern central, el que realment hauria d’indignar-nos és qui es proclama defensor de la llibertat d’expressió des de plataformes amb un impacte massiu sobre milions de ciutadans. No parlem de veus desinteressades ni de simples lobbies de pressió, sinó de magnats tecnològics que prediquen llibertat mentre operen amb molta opacitat i una responsabilitat mínima. En aquest cas, anem a parlar majoritàriament del CEO de Telegram.
Deixeu-me que us presente a Pàvel Dúrov. Desenvolupador rus, creador de Telegram, però també darrere d’altres grans plataformes digitals. Actualment resideix a Dubái, lluny de les autoritats europees, més concretament de les franceses. Fa poc va ser detingut a París en el marc d’una investigació relacionada amb la gestió de la seua plataforma. I és que, després d’anys de pressió sobre Dúrov, encara no se sap amb claredat on guarda les dades dels usuaris de Telegram, què fa realment amb elles ni per què no limita ni actua de manera efectiva davant dels crims que tenen lloc dins de la seua aplicació, com ara atacs informàtics originats a Telegram o filtracions massives de dades.
Tot açò em fa reflexionar sobre com països com els Estats Units semblen anestesiats en qüestions com aquestes, ja que no són conscients —o no volen ser-ho— dels abusos de poder d’aquestes èlits tecnològiques globals. Només sembla preocupar-los la privacitat quan es tracta d’una aplicació xinesa que, suposadament, ven dades dels ciutadans nord-americans, com és el cas de TikTok. La pregunta és inevitable: continuarà la Unió Europea limitant i regulant les xarxes i grans corporacions tecnològiques als països europeus, o és el moment de plantejar-se la creació de les nostres pròpies plataformes per deixar d’estar venuts a multimilionaris que Déu sap què fan amb les nostres dades?
Tornant al cas de Pàvel Dúrov, resulta ja desmesurat i profundament hipòcrita defensar la llibertat mentre t’infiltres en els dispositius de la gent sense el seu consentiment per difondre el teu discurs d’ofés, tot això mentre t’amagues a Dubái per no voler especificar a les autoritats on es troben les teues macro-bases de dades, què en fas ni com protegeixes la privacitat dels usuaris.
La llibertat no es defén amagat en un país que limita drets i llibertats fonamentals?
La llibertat no es defén mentre fas negoci amb les dades dels teus usuaris?
La llibertat no es defén introduint-te en els dispositius de la gent sense el seu consentiment?
La llibertat comença sent transparent amb la teua plataforma i amb el teu model de negoci.
És, probablement, la defensa de la llibertat més hipòcrita que he viscut mai: gent amagada, proclamant drets i llibertats mentre fan negoci amb la nostra informació i dissenyen algoritmes meticulosament pensats per enfrontar-nos entre nosaltres.
És moment de ser conscients de qui són aquests grans magnats i d’intentar parar que continuen fent negoci amb les nostres dades abans que no hi haja pas enrere.
Fins quan dependrem de les grans tecnològiques americanes i xineses?
Fins quan estarem venuts als seus algoritmes?
Fins quan regalarem les nostres dades a multimilionaris a canvi de res?
I sobretot, ara més que mai: Pàvel Dúrov, on estan les teues bases de dades i què fas amb la nostra informació?
Iván lara Orta
Enginyer