Un estudi científic amb Carboni-14 revela que la peça de l’Aparició data de finals del segle XVII o principis del XVIII, havent sobreviscut a guerres i iconoclàsties gràcies a la seua condició de figura “incompleta”
Quan el sol comença a pondre’s cada 24 d’abril sobre els merlets del castell d’Alcoi, la ciutat conté l’alè. L’Aparició de Sant Jordi sobre el cavall rampant és el clímax d’una devoció que fon història i llegenda. Tanmateix, durant segles, el gran protagonista silenciós d’aquest miracle plàstic ha estat el “cavallet”, una peça d’artesania que molts consideraven una simple eina de la litúrgia festiva. Ara, gràcies a una investigació sense precedents, sabem que estem davant d’un autèntic tresor: l’element iconogràfic religiós més antic que es conserva a la ciutat d’Alcoi.
El veredicte de la ciència
El projecte, impulsat per l’Alferesia dels Realistes 2026 baix la direcció de Miguel Espí, ha buscat posar llum sobre l’origen d’aquesta figura. Per a fer-ho, s'ha recorregut a la tecnologia més avançada: una prova de Carboni-14 realitzada pel prestigiós laboratori Carbonus en col·laboració amb la Universitat de Salamanca. Els resultats han estat reveladors. Amb una probabilitat de prop del 90%, la peça se situa cronològicament entre els anys 1693 i 1878. Més encara, l’anàlisi de la cel·lulosa del cartró pedra i les fibres naturals utilitzades apunten a un interval encara més primigeni, entre el 1672 i el 1808.
Aquesta datació col·loca el cavallet en ple període barroc, convertint-lo en un supervivent excepcional. És una peça que ja existia i s’utilitzava molt abans que la figura del Sant Jordiet —el xiquet que representa el patró— s’institucionalitzara oficialment l’any 1882. Estem, per tant, davant d’un objecte que ha vist transcórrer la història d’Alcoi des de l’època dels Àustries fins als nostres dies.
L’escut de la invisibilitat: una peça “incompleta”
Un dels punts més fascinants de la investigació és la raó de la seua supervivència. Com ha pogut una figura de cartó pedra sobreviure a la Guerra del Francés, a les revoltes socials o a la devastadora fúria iconoclasta de la 2º República, on tantes imatges religioses alcoianes van ser cremades? La resposta està en la seua pròpia naturalesa: el cavallet ha estat sempre una peça “incompleta”.
En no portar fixada de forma permanent la imatge de Sant Jordi, els ulls d’aquells que buscaven destruir símbols religiosos no hi veien una icona sagrada, sinó un simple objecte d’atrezzo teatral o un joguet de grans dimensions. Aquesta absència del genet va actuar com un escut protector. Mentre les talles de fusta de sants i verges eren perseguides, el cavallet descansava en magatzems municipals, protegit per la seua condició d’element profà. El seu caràcter fragmentari el va salvar de les flames, permetent que la iconografia del patró estiguera, d’alguna manera, intacta a través del seu fidel company de viatge.
Radiografia d’un supervivent
L’estudi no s’ha limitat a la cronologia i datació per carboni 14. Per a entendre com es manté en peu una peça tan fràgil després de segles d’ús, es van realitzar sessions de rajos X a càrrec del veterinari Juan Sirvent. Les imatges van desvelar un complex “esquelet” intern: una estructura de llistons de fusta originals reforçada amb el pas del temps per cargols i elements metàl·lics que han permés suportar el pes dels successius Sant Jordiets.
A més, s’ha procedit a un escaneig tridimensional detallat, capturant cada corba i cada textura d’aquest exemplar de cartó que imita amb elegància un cavall de Pura Raça Espanyola. La recerca històrica a càrrec de Francisco Fernando "Kiko Templario" i un servidor, també ha confirmat la seua ubiqüitat en la vida social alcoiana: des de la seua presència documentada en carrosses festives l’any 1896 fins al seu ús en els gabinets fotogràfics de l’època, com el de Matarredona, on servia de base per als retrats de gala dels xiquets de la ciutat.
Un llegat per al futur
Conscients de la fragilitat i la importància històrica d’aquesta “joia de la corona” del patrimoni alcoià, l’Alferesia Realista 2026 ha pres una decisió històrica. L'alferes i el seu entorn han finançat la creació d’una rèplica exacta que prenga el relleu en la celebració de la Festa.
Aquest nou cavallet, obra de l’artesà José Luis Alfayate (Carrosses José) amb l’acabat pictòric de l’artista Gloria Segura Jordá, serà el que cavalque a partir d’ara cada 24 d’abril. L’objectiu és clar: que la peça original, la que ha superat tres segles d’història, puga ser jubilada amb honors, restaurada i custodiada en un entorn museístic on la seua conservació estiga garantida per a les generacions futures.
El projecte ha culminat el 23 de març amb la presentació d’un llibre que recull tota aquesta investigació, i el lliurament oficial de la nova peça el 23 d’abril de 2026. Alcoi, una vegada més, demostra que la seua Festa no és només espectacle, sinó una cadena ininterrompuda de cultura i identitat que sap respectar el passat per a caminar amb seguretat cap al futur. El “cavallet” ja no és només un element de cartó; és el testimoni viu de la resiliència d’un poble.