'L'udol de la lloba’ és el primer poemari de l'autora.
L'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lliura un any més el premi de Poesia ‘Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi’. En l’edició 41a s’ha lliurat a l’escriptora de Simat de la Valldigna, Isabel Canet Ferrer, amb l’obra ‘L'udol de la lloba’.
El jurat, integrat per Vicent Botella, Juli Capilla, Imma López Pavia, Manel Rodríguez Castelló i Pau Sanchis ha seleccionat l'obra guanyadora entre els 121 presentats, d'una qualitat mitjana ben remarcable. Dotat amb 2.000 euros, el premi serà editat per Edicions del Buc/Pruna Llibres i es presentarà en el transcurs d'un acte que tindrà lloc al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi el pròxim 9 de març i en el qual també es donaran a conéixer els XXX Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català amb què els Amics de Joan Valls reconeixen el treball de persones i entitats de les comarques de l'Alcoià i el Comtat.
Isabel Canet Ferrer és llicenciada en Geografia i Història i professora de Secundària. Va ser presidenta d’Arc de Mig Punt Associació Memòria i Patrimoni per a la defensa del patrimoni cultural de la Safor i pertany al col·lectiu d'escriptors Saforíssims i al consell de redacció de la revista literària Caràcters.
Ha escrit contes (I tu, sols tu, 2019), les novel·les La copa dels orígens (2011) i El baró de foc (2015) i el llibre de biografies Or i vellut. Retrat de dones de Gandia (2007). Ha participat així mateix en llibres col·lectius com Entre dones (2016) o La improbable vida de Joan Fuster (2017) i en projectes de foment de la lectura amb diverses narracions.
‘L'udol de la lloba’ és el primer poemari de l'autora. A través de la metàfora d'aquest animal, que trenca alguns dels estereotips més nocius sobre les dones (la fragilitat, la resignació, la submissió...), Isabel Canet Ferrer s'endinsa en els territoris més íntims de la mateixa experiència a través d'un perfecte equilibri entre densitat significativa i la finesa verbal per dibuixar els fantasmes, amargors i esperances personals. Els poemes situen l'amor, la corporeïtat i el desig en el centre de la vida, i ho fan amb una sàvia combinació de tendresa i agressivitat i amb les flexions d'una veu molt singular, capaç de recórrer l'àmplia gamma de les tonalitats de les emocions humanes des de la perspectiva i la consciència individual d'una dona.