El primer Ple municipal. Cares llargues i 'treta de pit'

Primer ple municipal de la legislatura en curs. Interessant sobretot des de la visió de l'observador. I ja no parle de qüestions derivades de la dialèctica i si de la comunicació no verbal. Gestos, mirades, cares... Ha estat el primer ple en què el PSOE governa en majoria-minoritària... i s'ha notat, "porque se han gustao". L'oposició, tot un poema excepte Sedano. Jordi estava pletòric: Abans de la seua retirada política ha guanyat una de les seues últimes batalles: matar els que (segons ell) el van trair: los malos del PP.

Ha estat el plenari de la comunicació no verbal. Hem enyorat la dialèctica de Nando Pastor i les lliçons de Paco Blay, però tampoc no ha estat malament. Una cosa sembla ja clara: açò va a ser una legislatura de primeres espases. Francés, Abad, Sedano, Miró i Martínez. O m'equivoque molt o ací no parlarà ni el 'Tato'. Li tinc fe amb Cristian Santiago, de qui espere tant o més joc a la seua vessant política que quan jugava l'hoquei. Hui l'he vist gaudir, l'he vist emocionat de formar part d'una cosa tan important com una corporació municipal. Jo crec que Cristian és d'aquells que es creu allò que fa. Espere ansiós veure'l intervindre en el futur. De la resta de regidors, no tinc massa Fe, tot i que és prompte.

Aquest dilluns ha esta estrany fer-se a la nova composició del saló de plens. Tots excepte Toni Francés i Gomicia han canviat de lloc, i reconec que fins que no han passat deu minuts, buscava a Abad a la dreta i a Nando a l'esquerra.

He vist els regidors del PSOE molt feliços, no ho podien amagar. Són els 'p... amos', han tret pit perquè són els què governen en majoria minoritària. Li han pegat una puntada Esquerra Unida i sembla que tant a ells (ara Guanyar) com també a Compromís, els tenen la mesura pillada: "No dèieu el mateix quan governàveu amb nosaltres. Fa quatre anys dèieu 'A' i ara que esteu en l'Oposició dieu B". Francés i el PSOE juga ara amb informació dels seus rivals molt útil. 

Sap malament veure el semblant de Rafa Miró, que arribà avalat per la gestió en la Generalitat, i que no ha pogut aconseguir quatre regidors. És lloable el seu to conciliador i el respecte amb el qual tracta la resta de regidors. Ha repetit en dues ocasions "el meu company David Abad". És cert, és el seu company de corporació. Però una visió molt diferent de la de, per exemple Rita Barberà, que ha qualificat els de Mònica Oltra com a satànics, com a poc.

Sedano, en canvi, no cap en ell mateix. Estava relluent, pletòric i un poc per damunt del Bé i el Mal. Sap que allò tan roín que li van fer: tirar-ho del PP. Això ja s'ha vengat. És lliure.

La zona de Guanyar ha estat sempre molt atenta a tots els moviments, i només s'ha vist un poc irritada Estefania; ella era membre del govern fa un mes, i ara és oposició amb el doble de vots que fa quatre anys.

A Compromis poc canvia. David treu l'hemeroteca i anuncia guerra. El reglament de la Publicitat institucional, el Consell econòmic i social. La seua maduresa política és evident.

I així ha transcorregut el primer dels plens. I seran 4 anys de llargues sessions. La democràcia té coses bones: Hi ha cinc partits amb representació... però també dolentes per als periodistes: si es posen a discutir els cinc... apanyats anem.