El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

El projecte de la planta fotovoltaica de Benifallim I rep la declaració d’utilitat pública i l’autorització per a construir

La utilitat pública suposa que  els terrenys poden ser expropiats als propietaris, poden fer ús d’altres terreny pròxims mentre es realitzen els treballs d’instal·lació i a més tenen facilitats administratives, bonificacions i exempcions fiscals.

La Coordinadora d'Estudis Eòlics han mostrat la seua indignació al no haver-se corregit les deficiències que ells mateixa van enummerar en les al·legacions del projecte al febrer del 2023.

La planta fotovoltaica FV Benifallim I presenta novetat i és que aquest 14 d’agost s’ha resolt per part de la Conselleria d’Innovació, Industria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana, l’autorització per a la seua construcció. Al mateix document, que es pot consultar ací, també s’emet la declaració d’utilitat pública. Aquesta planta afectaria a tres poblacions: Benifallim, Penàguila i Alcoi.

La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, ha afirmat que “les al·legacions presentades en febrer del 2023 no han sigut corregides, malgrat que hi havia greus deficiències”. Entre les qüestions que al·legaven, cal destacar:

  • No existeix concordança entre l'objecte de la informació pública i l'estudi d'impacte ambiental. l'objecte de li informació pública és la central fotovoltaica Benifallim 1 i la seua infraestructura d'evacuació i, no obstant això, l'estudi d'impacte es refereix a dues centrals fotovoltaiques: Benifallim 1 i Benifallim 3.
  • Va existir una fragmentació d'un projecte global (PFV Benifallim I i PFV Benifallim III), que ha sigut tramitat separadament.
  • No es va presentar estudi d'alternatives.
  • L'estudi d'avifauna és només bibliogràfic, no va haver-hi estudi de camp.
  • La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a dues àrees de recuperació de quiròpters (rats penats).
  • La línia elèctrica s'ha projectat a tan sols 950 m del Parc Natural de la Font Roja.
  • La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a la ZEPA (àrea de protecció de les Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja).
  • La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a un lloc d'importància comunitària
  • Gran part de les plantes fotovoltaiques i de la línia d'evacuació envaeixen àrees amb hàbitats d’interès comunitari, i no va existir estudi de camp per a comprovar l'afecció a aquests hàbitats.
  • L'estudi sobre la xarxa natura 2000 no s'ajusta en absolut al legislat. No existeix un veritable estudi de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.
  • Extraordinària proximitat de la planta fotovoltaica a restes arqueològiques.

Malgrat tot aquest argumentari, s’ha aprovat la seua construcció i a més s’ha declarat la planta com d’utilitat pública. El que suposa concretament, és que els terrenys poden ser expropiats als propietaris, que seran indemnitzats, però no poden negar-se.  A banda, poden fer ús d’altres terreny pròxims mentre es realitzen els treballs d’instal·lació. I també tenen facilitats administratives, bonificacions i exempcions fiscals.

Davant aquesta situació, sols queda fer un recurs d'alçada o un recurs contenciós administratiu, segons explica Ana Climent, presidenta de l'entitat. La Carrasca presentarà un recurs i la Coordinadora un recurs d'alçada.

Cal recordar que durant el procés, l’Ajuntament d’Alcoi va mostrar la seua oposició perquè considera que afecta directament “a terrenys protegits de la ciutat”, i més tard va acusar a la Generalitat d’ignorar els informes contraris que va emetre. La Colla Ecologista La Carrasca, per la seua banda,  va presentar al·legacions. Doncs segons argumentaven, el principal impacte seria una línia elèctrica de 8 km des del terme de Penàguila fins al polígon Santiago Payà, a Alcoi, que travessaria tota la partida del Regadiu, el pinar d'Asensi i el Conjunt Històric del Molinar. Encara que no entraria dins, els ecologistes també adverteixen que podria afectar a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) "Serres de Mariola i de la Font Roja".