El retorn de Porras

19 de març de 2012. L'Alcoyano perd a l'estadi de Riazor contra el Deportivo de l'Alcoyano i el club decideix destituir David Porras per la mala situació de l'equip a la lliga, ja que es troba en llocs de descens. En un intent per reconduir la situació, es contracta Luis César Sampedro, un tècnic foraster.

24 de març de 2013. L'Alcoyano perd al Nou Camp d'Inca contra el Constància i el club decideix destituir Asier Garitano per la mala situació de l'equip a la lliga, ja que es troba fora dels llocs d'ascens. En un intent per reconduir la situació, es contracta David Porras, un tècnic de la casa.

Només ha passat un any i tornem a estar en una situació pareguda en la forma però molt diferent en el fons: no és el mateix lluitar per no descendir que optar a un possible ascens de categoria. L'eixida d'un entrenador enceta, sempre, un període d'incertesa a qualsevol club, perquè es una forma d'assumir el fracàs d'un projecte esportiu que ha de ser reestructurat per poder salvar-lo, però també de culpar de manera indirecta els jugadors. Els entrenadors estaran farts d'escoltar -i de dir- que es més fàcil fer fora a una persona que a vint-i-dos. És una de les lleis del futbol.

Encara no tinc una opinió formada sobre el retorn de Porras, però he de dir que es mereixia una segona oportunitat després del que passà fa un any. Sempre ho he pensat, però no m'imaginava que arribaria tan prompte. Ara, això sí, el problema no està en els jugadors -els vertaders assenyalats de la temporada anterior-, ja que només queden de la seua experiència a Segona A César Remón, Devesa, David Torres y Adrián Murcia.

El futur immediat del Deportivo és quasi més important que qualsevol personalisme, i per això el recolzament a David Porras ha de ser majoritari. Fa dues temporades ja va substituir Paco López i va aconseguir el que molts pensàvem que era un somni deliciós: l'ascens de categoria. Açò no vol dir que el cognom Porras siga sinònim d'èxit, però almenys ningú podrà dir-li que no té experiència en situacions paregudes.

L'eixida de Garitano deixa un dubte en l'aire: podria haver quallat el futbol de toc i combinació que defensava el tècnic basc? Els engranatges que pareixen funcionar a la perfecció, sobretot després de la gran ratxa triomfal de finals de l'any passat, necessitaven una nova posada a punt i, per altra banda, no estic del tot segur que aquest siga l'estil de joc més idoni per a l'equip. L'entusiasme del principi va esdevenir en una rutina perillosa que ens deixa en una situació compromesa. La història contrafactual -això del "i si?"- resulta molt atractiva, però crec que es temps de mirar de front al present i de buscar solucions el més prompte possible. Altra volta amb David Porras. Sort i benvingut.