El soci que volia ser 'broker'

Si mirem la distribució dels punts que ha aconseguit l'Alcoyano en les primeres set jornades de lliga -dos ací i sis fora- ens adonarem que el Camp del Collao ja no és eixa fortalesa inexpugnable de la que presumíem no fa tants anys. És cert que l'avantatge de jugar com a local no és el que era, i molt sovint es donen sorpreses en totes les categories i en (quasi) tots els equips. La mitjana anglesa -guanyar en casa i empatar al terreny dels rivals- és cada vegada més difícil d'assolir. Per posar un exemple: en una competició com la Segona B, fer realitat aquest promig ideal significaria tindre 76 punts. Quan el Deportivo es proclamà campió del grup III en la temporada 2008/2009, es quedà amb "només" 73 punts.

Explicacions tenim per triar, però només parlarem de les que fan menció al públic. Hi ha qui diu que la culpa és dels seients de plàstic que ja es troben a la majoria de camps: si els espectadors no estan dempeus, la implicació no pot ser la mateixa. Ara s'arriba cinc minuts abans i tens la teua butaca reservada. Les cues han desaparegut i, amb elles, l'ambient previ on es respirava futbol, si és que això significa alguna cosa. Tot açò ha creat un efecte teatre, aburgesat, que ha fet disminuir la històrica hostilitat d'alguns camps, El Collao inclòs. Serà necessari per no perdre el tren del progrés, la seguretat i la modernització, però pareix que uns vulgars seients de plàstic ens han condemnat a només fer palmes, queixar-nos i animar ocasionalment.

Una altra qüestió és el que fa referència als preus de les entrades i els abonaments. No em detindré en el que costa una entrada per a veure l'Alcoyano, entre altres coses perquè fa uns deu anys que no passe per les taquilles. En canvi, resulta més il·lustratiu aturar-se en els abonaments. Per falta d'espai i de temps no puc fer una comparativa de totes les zones del camp. És per això que posaré com exemple la meua experiència com a soci de Lateral.

La temporada 2009/10 -la de l'ascens-, el carnet em va costar 190 euros, es a dir, 10 euros per partit, sense contar extres com la Copa del Rei o el Play-off. Un any després, ja en Segona A i amb el seient inclòs, la pujada va ser d'un 35% i arriba fins els 257 euros (uns 12 euros per partit). Aquesta temporada hi ha hagut, com calia esperar, una davallada en el preu, però tan sols d'un 12%. Un carnet en la temporada del retorn -de moment a Segona B- costa 225 euros, és a dir, 11,25 euros per cada encontre. Els preus per partit s'han mantingut estables, però potser no s'ha tingut en compte que els rivals no són -ni poden ser- els mateixos.

L'afició és una part important d'aquest club i del seu èxit. Un camp ple no garanteix les victòries, però d'alguna manera ajudaria a apropar-nos a la mitjana anglesa. Els preus i els resultats són, de moment, resistències que impedeixen una major implicació de tots, però almenys els que ja hem pagat deuríem confiar més i no parlar tant d'enganys o de diners. Sí, la crisi està molt present, però l'Alcoyano no és una companyia que cotitze en la borsa, ni els socis simples accionistes que busquen rendibilitat. Si algú pensa així, humilment pense que s'equivoca.