El Vaixell: conte reflexionat (3/3)

Reflexions

Reflexionar és bo; ara, proclamar, dir el que creus, descobrir veritats no és gens recomanable, perquè et crea enemistats i de fet molta de la gent que escriu o parla no posa el dit a la nafra i així escriu i escriu o parla i parla sense gaire problemes.

Estar al costat del poderós i parlar bé d'ell et du a "l'èxit" entre cometes. Fer-los l'encontra et du a la "nada", com diu el Capità PePéMaria-no. L'anticlericalisme d'aquest conte é manifest, i està tant present perquè el clero també esta "presente" en totes les manifestacions quotidianes de la vida. No estan sols per alabar a Déu i proclamar les seues bondats, no. També estan en política, opinant; en l'economia, acumulant bens; en l'educació, influenciant als joves; en les universitats, formant professionals "Afectos" i en totes les manifestacions festives com a referència divina, etc.

I, ¿ ho fan be? ¡No! Obliden la seua tasca, que és la salvació de les ànimes i s'hi dediquen a acumular poder terrenal i en eixa tasca es perden els seus valors, que de poder ser bons, es converteixen en conflictius. ¿I per què esta determinació de l'església d'aliar-se amb el poder? El poder de les armes i del capital sempre van junts i ajuntant-se amb ells no corren el perill de ser atacats. Aquest és el motiu de que s'aparten del poble, ja que el poble està a la banda contraria del poder i és qui paga les desfetes, com hem vist abans. Açò du a l'anticlericalisme.

La Guerra

Els motius d'aquesta guerra son clars: preservar la ideologia del "Nacional Catolicismo" (esta van guanyant-la) i preservar l'hegemonia econòmica (esta van perdent-la amb les Caixes d'Estalvis que han desaparegut, pero volen guanyar-la amb les privatitzacions).

Contendents

"El nacional catolicismo". L'església Catòlica i espanyola en particular és un contendent d'aquesta guerra. El seu exèrcit és poderós i les faccions que el formen nombroses. La Conferencia Episcopal, amb els bisbes i els retors son la força viva visible.

Universitats Pontifícies, on formen "afectos". L'Opus Dei i els Kikos recluten a poderosos en les seues universitats. Congregacions en l'educació, Franciscans, Salesians, Jesuïtes, La Salle, Milagrosa, Teresianes, Paüles, Marianistes, etc. tots treballant per educar a la gent jove. Congregacions de Monges i Frares fent apostolat.
Reials Germandats vinculades a la noblesa. Germandats, Confraries, Arxiconfraries, etc.

Legionaris de Crist Rei. Grups d'Acció Catòlica, Càritas, Domund, Intermon, Juniors,etc. Editorials vàries, La COPE, Radio María, PopularTV,etc. Afectos, com Intereconomia, Faes, Mundo, Razón, etc. Simpatitzants, com polítics del PePé, empresaris, jutges, metges, i gent de poderio.

Són molts més, estan ben arrelats. Si es fas costat, eres un "triunfador" i si et fan el buit ten vas "a la nada" com deia Maria-no. En general són la dreta, l'extrema dreta i una gran part de les forces armades. Durant la dictadura es van fer forts, van ser privilegiats, dominaven tots els poders, l'econòmic, el cultural, l'empresarial, les forces armades, la justícia, l'ensenyament, etc. En fi, tots els poders.

De l'altra banda:

El "Contubernio Judeo-Masònico"

Esta expressió la va fer famosa el règim franquista. A Franco el van expulsar de la Maçoneria i com que els jueus no anaven a missa, doncs ja tenim l'enemic configurat. Aquesta facció contendent, jo no la conec molt bé. Sempre ha estat anònima per temor a l'altra que durant tants anys ha tingut i encara té el poder. Els Maçons no sé si continuen existint, ara bé n'hi han altres organitzacions de tall americanitzat, que no pertanyen a la Conferencia Episcopal.

Reitere el meu desconeixement, en quant als jueus. Sols sé de rumors que diuen que els banquers més rellevants de l'àmbit nacional són jueus (com em va dir un empleat de la banca). I si es així ja ho tenim.

Per altra banda el poble que, mitjançant les universitats públiques ha optat a titulacions superiors i a ocupar càrrecs de responsabilitat, sense la necessitat de ser "Afectos al règimen". I això hi que tallar-ho, tornant a "Españolizar" als xiquets i als grans.

Estratègies

Controlar la banca i els diners (aquesta batalla l'han perduda). Caja Madrid, feu del PePé, es va expandir per tota la nació, regalant duros a quatre pessetes. En l'àmbit empresarial es contaven meravelles. Donaven crèdits tous i pagaven alts interessos. Van contagiar a Bancaixa, a la CAM, al Banc de València, tots manats per la majoria absoluta del PePé, en este País Valencià, i com no, a caixes i bancs d'altres autonomies. Com que no podien amb els bancs, la jugada va ser desestabilitzar-los i quasi ho aconsegueixen.

Les Caixes d'estalvis no podien tindre beneficis i tenien una Obra Social. Els directius van dir: els beneficis seran per a mi i per els meus amiguets i així la Caixa no hi tindrà beneficis. I van començar a repartir-se els diners fins que van buidar la caixa.

Els periòdics "des-afectos" ho deien, els bancs també, el Banc d'Espanya ho veia i no s'ho creia, no havia vist mai tan de lladregots junts i ells, els directius de les Caixes ho negaven i tornaven a negar-ho i els acusaven de alarmistes i mals companys, mentre maquinaven el major robo de l'historia.

¿El Banc d'Espanya era sabedor? Pot ser sí, però, quan tants llops ataquen a l'hora, en manada, en "jauria", qui pot fer-los front? Ara que ha eixit tot a la llum, no hi ha prou jutges ni jutjats per a tant de "maleante". Des-de les altes instàncies internacionals, van fundir a les Caixes corruptes, fent que el tir els eixira per la culata.

Les privatitzacions: "estamos en ello"

"La culpa fue de ZP" i del Banc d'Espanya i "ahora lo vamos a arreglar", diu i diu, sense descans el PePé Maria-no. En la excusa que no hi ha diners, van a privatitzar la sanitat i l'educació. A retallar el gasto en l'administració, ha intentar fer desaparèixer les autonomies i tornar al poder central de la "meseta Carpetovetónica castellano-parlante", que es on viuen i gogen la noblesa rica, en definitiva, a retornar al anys daurats de la dictadura. Ara es dirà: La Dictadura de la Constitució.

Moltes de les empreses de serveis, privatitzades per PePéAznar, han sigut una roïna i estan plenes de corruptes, generen conflictes i lluiten per desestabilitzar als governs locals si no són "Afectos". Les televisions autonòmiques van a quedarse en la "nada" i pronte seràn privatizades. Primer entre tots pagarem el acomiadament dels treballadors i despres les vendrem per 1 €.

En l'educació estan afavorint a les escoles privades i de l'església - que són la majoria-
i així educar en la "españolidad" als xiquets en general. Al mateix temps, els que no, a barracons, collons (que rima). Ho tenen fàcil perquè de sempre ho han dominat i ara amb una espenteta, tornen a manar. I per concluir, una famosa frase, feta per una representant de l'Opulència. (Paraula que pareix que vinga de OPUS i VALÈNCIA) ¡"Que se jodan"!

Conclusions

En este País Valencia hi ha una dita: Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança. i una altra que compartim amb Catalunya que diu: De ponent, ni vent ni gent.

Tot l'entrecomillat ha sigut per a paraules que venen de la meseta i que he volgut distingir. El fet de contar un conte és per simplificar, a fi de comprendre millor la situació i no pedre's en detalls que enmaranyen la realitat. Aquesta història queda oberta, perquè la vida no para, i cada dia es descobreixen noves notícies de lladres i llops, dades que, de moment són negatives.

La mentira està descobrint-se i de totes les maneres, el mal ja està fet i pot ser continue fent-se malbé a la qualitat de vida del pobre poble, en benefici del ric que cada dia que passa vol ser mes ric. La majoria de mals que tenim ens han vingut de la mà de la "Coentor Botiflera". Aquesta expressió -de collita pròpia- defineix una manera de ser que no aporta res de bo al seny que deuríem de tenir les persones i que podríem analitzar més endavant.

L'educació de les persones és fonamental, però ¿qui educa a qui no vol ser educat i a demés vol ser l'educador? ¿Qui educa als polítics, als empresaris, als bisbes, als militars, al rei, als nobles, a la classe mitjana, als treballadors, etc.? La resposta és: La llei.

La llei

La llei està feta, els òrgans per aplicar-la també, sols donar-li una empenta i posar-la en marxa i tot solucionat. Es així de fàcil. Però.... ¿Qui la posa en marxa? El govern que ho faça no serà votat, o .... pot ser sí.

Primer que res, l'inspecció d'hisenda deuria ser forta i no passar-ne una i eixes rissetes gelades que estan en boca de polítics, de bisbes i de empresaris de la defraudació, desapareixerien.

Desprès, la justícia sense pausa, aplicar la llei i no dilatar el temps, que s'oblida i el lladre continua fent de les seues. La butxaca és el que més els dol i si els de dalt compleixen, ells mateix, fan complir als de baix i així van educant-se uns a altres.

No hi ha persona més amable que un defraudador. És tolerant, és simpàtic, es fa de voler, no critica a ningú, no alça la veu, que "buena persona que es", clar, està fotent-nos a tots.... No pot dir res. Te por de ser descobert. Eixa tolerància del defraudador és anti-educacional i com que ara son molts, l'educació, doncs, per terra.

El que té un bé en la terra, deu de pagar per ell en la terra i si no vols pagar ho tens clar: "Entrégalo a los pobres i entrarás en el reino de los cielos" ¿No es així, monsenyor? Ja la tenim, però és que parles del tema que parles, l'església sempre està ahí. Jo crec que tots deurien de pagar. Sense excepcions. Les excepcions fan que els llestos tinguen una via escapatòria.

El ministeri de sanitat deuria pagar per hospitals i ambulatoris. El ministeri de defensa deuria pagar per les casernes. El ministeri d'obres públiques deuria pagar per les carreteres. Els ajuntaments per les seues dependències. I per suposat, l'església per totes i cadascuna de les seues propietats, esglésies, catedrals, pisets de retors i convents de monges. I el poble que més gran la tinga...... més cobrarà per ella.

La gent que paga el que deu és exigent. Aquesta exigència és la clau de l'educació, perquè no hi ha educació sense exigència. Quan una persona contribueix, pagant fort, (per que pot), es el primer en exigir. Exigeixen als funcionaris que treballen bé, als policies i jutges que facen la sua tasca, als educadors que eduquen i a la ciutadania que complisca el deure i tinga un comportament civilitzat. En açò consisteix l'educació.

Les escoles ensenyen matèries, no eduquen,-que també-, però l'incivisme és degut a la mala educació de les persones en general, a la falta d'exigència i la absència de temor a la justícia. Tot plegat fa que la persona sense escrúpols, tinga la via lliure per delinquir, i així ens va.

Fi

Faltaria aclarir la "Coentor botiflera" peró això més endavant.

MARÇ de 2014. JA HA PASSAT UN ANY, LES MEUES TEORIES JA TENEN NOMS I COGNOMS.

Josep Revert