Eleccions 2015, Alea Jacta est. Acaba la campanya del 'catenazzo'

Falten molt poques hores perquè el món canvie, perquè s'encete una nova etapa. I sembla que, almenys a València, eixos canvis seran importants després de tants anys. Milers de persones esperen el resultat de les eleccions per saber què serà de les seues vides. Regidors, caps de premsa, diputats, secretaris, consellers, càrrecs de confiança, proveïdors amics... en fi, que ningú vol saber-se'n res de les eleccions però a tots ens afecta més o menys. A Alcoi, la cosa està també complicada. La campanya ha estat molt avorrida i sense sang, sense propostes innovadores i sense perspectives de futur. Tampoc s'ha destapat ningú com a líder carismàtic. El peix està venut, i els polítics han practicat el catenazzo, és a dir, eixa disciplina futbolística pròpia dels equips italians que juguen a no perdre, que es defensen per damunt de tot i que intenten, si poden, aprofitar un descuit de l'altre per fer gol. I si no hi ha ocasió, se la juguen als 'penaltis'. Crec que diumenge hi haurà 'penaltis' i la cosa quedarà com estava. Cadascú votarà els seus, i au!

Em reconec un entusiasta de la política i de les eleccions; especialment les locals. Són les meues primeres fora de Canal 9, la faena que em van furtar, tot siga dit. I tenia molta esperança dipositada en analitzar i viure les propostes, estratègies i sorpreses dels comicis d'Alcoi, Cocentaina, Muro, etc. I a la fi, fum de canyot, res de res, avorriment total.

Els polítics alcoians han fet una campanya molt poc dinàmica i han practicat la tàctica del catenazzo. Ningú volia acostar-se a l'àrea contrària no siga que els agafen al contracolp i els facen gol. I un gol en una final sol ser definitiu, i ja se sap que els partits es decideixen amb xicotets detalls. Res de res. Ni líders carismàtics ni propostes noves... almenys han tingut la decència de no posar el tren en les propostes electorals. Des que tinc ús de raó, escolte allò de "potenciarem el tren, bla, bla, bla".

Era la campanya d'Alcoinnova. I ni això. Com que és un tema que avorreix les mosques, quasi ningú ha parlat del polígon. Però, és tan important o no ho és...? 

El cert, i crec que no erraré en els pronòstics, és que diumenge no hi haurà sorpreses, perquè poc canviarà a l'Ajuntament d'Alcoi. Ningú ha furtat vots a l'altre, ningú ha conquerit espais buits... el peix està venut. I cadascú votarà el seu. Els del PP, al PP, els del PSOE; al PSOE; els de Sedano, a Sedano; els de Compromís, a Compromís; els de Guanyar i EU... així fins a l'últim. És el que té no arriscar res.

No seré Jo qui jutge les campanyes de ningú, per això tenen els seus assessors. Però els electors enyorem una mica d'originalitat per arribar el públic, i després, senyors polítics que governen, NO FACEN OBRES EN ELECCIONS, que la gent això ja ho ha pillat. Perquè no diguen que reme cap a un costat o un altre, em limitaré a dir una cosa bona de cada partit en aquesta campanya.

El PSOE ha guardat molt bé al seu candidat, i no l'ha exposat a cap possibilitat que el qüestionaren. Només al famós debat amb Miró, un debat que, per desgràcia, no ha interessat quasi ningú. Tindre una nota de premsa cada dia preparada amb propostes està bé, però ni la gent ho llig ni s'ho creu, ni els mitjans tenim capacitat per assimilar tanta informació en tan pocs dies.

Del PP, l'efecte Rafa Miró potser ha arribat una mica tard, però la seua irrupció com a candidat a Alcoi pense que tindrà bons resultats. Almenys, els que són del PP votaran al PP (que la que els cau des de Canàries a la Junquera és de por). La presència de polítics com ara consellers o president del Congrés a la ciutat ha mostrat els seus votants que Rafa és una persona ben posicioada. Pel que fa a la història dels mòbils, crec que ni Rafa ni Sedano trauran o perdran un vot més per aquest assumpte.

Sedano no ha hagut més que deixar-se emportar per eixa allau d'abraçades, besades, aclamacions populars i converses amb tots els veïns de cada barri. Amb Sedano fa el mateix que vaja amb Ciutadans que amb el partit independent de Batoi. És Sedano i té això que a elles tant agrada. De propostes concretes, doncs, bé...

Compromís ha estat el més original amb els seus suports audiovisuals, els vídeos de la brossa, l'espot dels candidats i sobretot la presència de Mònica Oltra. D'això sí estic segur, Oltra és la líder més carismàtica i que més va a pujar a València. Compromis segurament baixarà a Alcoi, però segurament tampoc era del tot real el resultat de fa 4 anys gràcies al gran mirlo blanc, Rafa Carbonell.

Si cadascú vota a cadascú, vol dir que el PSOE en traurà uns 8 (gestionar sempre fa que alguns que no et votaven però eren dels teus acaben valorant la teua faena), el PP i Sedano es partiran els 11 (diga'm 7 i 4), Compromis baixarà a 3 i... els joves decidiran. Perquè eixe és l'únic element innovador d'aquesta campanya. El meu pare, la meua mare, els meus tios i els meus amics... pocs canviaran el vot. Però, què passa amb els nous votants? Els de la generació del 15M? I ací arriba Guanyar, opció hàbil per arreplegar les tendències de Podem, EU... i per donar un discurs clar i participatiu. Potser els ha faltat remarcar el lideratge de la número 1, Estefania, i tindre més temps per aclarir allò que EU s'uneix a Guanyem que després és Guanyar + Podem. Potser arriben a 3 regidors. 

I UPyD, què podem dir, que també és un fenòmen per a l'estudi. Grans resultats en les europees de fa molt poc i ara, amb poques possibilitats de fer res per la guerra nacional i sobretot per la Guerra Civil que ha dividit el partit de Sabido en dos.

És el que hi ha. No es tracta de fer quinieles, simplement d'opinar i interpretar allò que aquests ulls, de manera humil i sense vinculació partidista, fent ús de les ferramentes periodístiques, han vist en aquests últims mesos.