UN 15% DE LA POBLACIÓ DE LES COMARQUES CENTRALS TÉ ELS BOMBERS A UNA DISTÀNCIA EXCESSIVA
Aquesta situació pot arribar a ser alarmant si ens endisem en les profunditats de cadascuna de les comarques. L'estat de les coses ens deixa un xifra, com a mínim, cridanera i per a la reflexió. Aproximadament un 15% de la població de les nostres comarques té aquest servei essencial d'emergència a més d'una hora de camí per carretera. No cal dir que les situacions de rescat o d'emergència obliguen a temps de reacció més ràpids.
Tradicionalment, les funcions dutes a termes pels bombers, han tingut una rèplica voluntària en les associacions de bombers voluntaris com les d'Albaida a la Vall, Tibi a la Foia de Castalla, o la recentment creada a Vallada (2007). El president de la Diputació de València, Alfons Rus, anunciava com un èxit la creació d'aquest últim parc per estar "preparats per a quelsevol eventualitat en l'extición d'incendis i el rescat de persones en situacions d'emergència.". Els voluntaris havien rebut un curs de formació de 102 hores.
D'altra banda, la situació organitzativa actual dels parcs provoca situacions hipotètiques contradictòries. L'administració dels parcs i els serveis depén en cada cas del consorci provincial corresponent. Açò comporta que si es declarara un incendi en Muro i els bombers del parc intercomarcal de Cocentaina no pugueren acudir, s'hauria d'optar primer per enviar als de Villena o Ibi, perquè els veïns del parc d'Ontinyent pertanyen a un altre consorci provincial. Tampoc no s'ha de perdre de vista, que la major part de les intervencions; les que no tenen caràcter humanitari o d'assistència a catàstrofes, no són gratuïtes. L'afectat, de no tindre una assegurança pertinent, ha de pagar una sèrie de taxes que en funció dels serveis i els efectius desplaçats pot arribar a ser de 290 euros per hora treballada.
Les variables d'aquesta situació no són noves en absolut. Els sindicats i els mateixos bombers han denunciat les mancances dels serveris. El Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers de la Comunitat Valenciana (SPPLB-CV), majoritari al sector, ha exigit la "professionalització total del servei" en diveres ocasions i la "dotació adequada dels parcs".
Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Governació, anunciava la creació d'una Llei del Bomber que regularia, entre d'altres, alguna d'aquestes qüestions. L'avantprojecte de llei, presentat en gener de 2009, assumia "la creació d'un Consorci Autonòmic, basant-se en la necessitat d'homogeneïtzar el servei en les tres províncies i establir uns protocols d'actuació equivalents per a tot el territori". Així mateix, es preveia l'aprovació simultània de la Llei d'Emergències que és el text que regula els plans d'emergència locals i l'actuació del servei de Protecció Civil.
Ara, un any després, continuen sense aprovar-se tot i que Serafin Castellano anunciava fa escasses setmanes que "l'esborrany definitiu de la llei seria presentat abans de l'estiu". Aquestes lleis permetran, al menys sobre el paper, millorar la coordinació entre els diferents serveis, incrementar la formació i preparació dels bombers voluntaris i evitar situacions incomprensibles.






