El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Jaume Brotóns, Veí d'Alcoi

Jaume Brotóns

Els Comicis del 28 de maig i els propres el 23 juliol. 

Ja ha passat el dia de les votacions i molts estan intentant assimilar el resultat. El canvi ha estat radical a nivell Autonòmic i Municipal, s'ha tenyit el país de Blau i Verd (PP i Vox).

És el que han volgut la majoria dels ciutadans que han anat a votar, perquè molts no ho van fer i l'abstenció ha estat alta -més d'un 36%- és a dir, més d'un de cada tres possibles votants. 

Anem per parts. Analitzar un resultat i el previsible de les Generals el 23 de juliol, es pot fer des de diversos ámbits. 

L'Alta abstenció demostra un cansament cap a la classe política que ja es ve notant en altres eleccions i en aquestes del 28 de Maig encara més. Es parla que no s'ha votat en clau municipal ni autonòmic que és el que s'hauria de fer, és a dir analitzar que han fet els nostres polítics més propers al nostre dia a dia, al nostre Municipi i també a la Comunitat Autònoma, però sembla que a la majoria de llocs shan fet en “Clau Nacional”. Si s'hagués fet en clau municipal a moltes ciutats i territoris el resultat agera segut distint, pero la tasca de molts governs progressistes no s'ha tingut en compte. Potser el cas d'Alcoi és diferent a la vista del que es veu diàriament, es nota el descontent d'un número important de ciutadans, per la qual cosa sempre comentem, la manca d'escolta per realitzar determinats projectes, aixi la peatonalització, el carril bici, la imatge de la Ciutat, solars, brutícia, etc, i sobretot la perspectiva de futur per a molts ciutadans, especialment els joves buscant alternatives de treball fora d'Alcoi.  

Però és evident que a tot això s'hi afegeix l'ambient que generen els Grans Mitjans al servell dels poderosos també les Xarxes, i es el de crear una actitud hostil cuan governin forces progressistes, fent veure que tots aquests darrers anys ha estat un desastre la gestió política en les Institucions, aixi calen entre els joves i gran part de la població, -la culpa a l'estranger, la manca de futur i el poder emancipar-se, els sous insuficients- i per aixó són curiosament molts d'ells, dels jovens els que están votan a Vox.  

Però no es tè en compte lo que sa fet, com la pujada del SMI com mai, la reforma laboral que ha aconseguit un progres de contractes parcials a fixos (amb la consegüent seguretat per poder per exemple, finançar la compra d'un vehicle o una casa de molta gent, entre ells els joves), la pujada de les pensions a l'IPC (el PP volia el 0,25%) aquest any el 8,5% i les mínimes el 15 %. La sortida a la crisi de la Pandèmia i ara la Guerra d'Ucraïna, amb els ERTES (conservar l'ocupació i l'atur acumulat) a diferència de retallades a la crisi anterior econòmica gestionada pel PP on es recorria als amics, a la família, als veïns, ia moltes ONGS, per poder atendre el més bàsic, és a dir moments dels més difícils que s'han viscut, 

També san fet Lleis que han ajudat a col·lectius de persones que pateixen moltíssim - les dones per la Desigualtat i la Violència de Gènere, el col·lectiu Trans i LGTBI, o la Memòria Històrica ovidada des de la transició. 

 Les ajudes de lloguer (Bono Jove i Pla d'Habitatge), la inversió a Beques com mai no s'havia fet, en Formació Professional, pagar l'energia (llum i gas) més baixa d'Europa gràcies a l'excepció Ibèrica, ser Espanya impulsor de les Ajudes Europees als països més necessitats per la conseqüència de la Pandèmia (140.000 milions d'€, la meitat no s'han de tornar), l'Ingrés Mínim Vital per ajudar les famílies més desafavorides i dins d'ell un ambicios pla per a erradicar la pobresa Infantil, amb l'ajuda als menors d’edat de fins a 115 € al mes per la Seguretat Social. Ajuts al transport, el bono Cultural, la ampliació del Bo elèctric (fins al 80% de descompte en famílies vulnerables i el 40% a moltes famílies no vulnerables), el bo tèrmic, etc.  

A Totes aquestes lleis en molts casos el PP a dit no i Vox gairebé a totes, i en el què han dit que sí com la pujada de les Pensions, ho han fet amb l'interès electoral que li convinia perquè no governava, doncs sempre ha manifestat que aquestes pujades a l'IPC de les pensions és inassumible (per això voler pujar el 0,25%). També critiquen l'última reforma de les Pensions, que pujaran les pensions mínimes en els propers tres anys i especialment a les dones per la Bretxa de gènere. 

Doncs tot això no ha servit de res, fa més escoltar l'Ana Rosa, la Susanna, l'Herrera o el Jiménez Losantos, i tota la intoxicació d'Internet. Alguns pensem que s'hauria de votar amb llum i taquigrafs i prendre nota i després dir a vostè no li toca la pujada de les pensions perquè vota qui no vol pujar-les i així en tot, i veure qui sortia guanyant o perdent, perquè les lamentacions vindran dins de poc, quan molts beneficiaris d'aquestes polítiques socials comencen a notar les retallades i l'erradicació del Sanchimo" com diuen es que han guanyat, però no haurà tornada enrere, caldrà esperar almenys quatre anys més per tonar a començar a ser sensats . Ens mereixem això?, hi ha qui diu que sí i així sabrem no el que val “una tassa de caldo, sinó la olla sencera”.  

  

Nosaltres al nostre territori la Comunad Valenciana, som la pitjor finançada quant a la relació impostos que paguem i el que se'ns retorna, doncs bé així i tot tenim unes lleis d'habitatge de les més avançades d'Europa, on entre altres coses la Comunitat i els Municipis es poden quedar abans un habitatge que ho faci un fons voltor, o on s'han rebaixat les llistes d'espera de la Dependència com mai,  uan a l'època del PP es moria la gent esperant, o les millors polítiques d’inclusió de l’Estat.  

  

 Això sí, el PP va crear una empresa per treure els colegis de els barracons (ara ja no nian de barracons gracies al Govern del Botánic) i va ser fallida amb un forat de 5000 milions 

 d'euros, perquè aquests amb poc no es conformen, quan comencen a ficar mà no se sap quan paren, ja ho vam veure però ho hem ovidad, fins i tot es van quedar els diners que eren per ajudar a ONGs al tercer món, eren i suposo serán insaciables. 

Però com que no aprenem caldrà seguir a partir de ara veient aquests disbarats, per la manca de maduresa política i coherència d'una gran part de la ciutadania, i com diuen ara molts “que ho provin que ja se'ls atragantarà”.