Més de 50 gestors culturals del País Valencià s'han reunit al voltant de la taula oferida per la Mostra de Teatre per analitzar la situació del sector i sobretot per escoltar propostes per rendibilitzar els seus negocis i almenys no perdre diners en aquest període de crisi. La tècnica i interventora de l'Ajuntament de Xàtiva, Carme Savalls ha presentat una ponència on proposa fórmules de cessió dels espais escènics en què no perguen les companyies, però tampoc les administracions. És clar que sector privat i públic han de compartir guanys, però també riscos.
Maria Luisa Serra, presidenta de l'Associació de gestors culturals del País Valencià, ha valorat molt positivament aquesta taula. Segons Serra, han complit les expectatives perquè "en la qüestió de la gestió pública i privada d'espectacles ens trobem que cadascú aplica un criteri diferent i segurament no fem les coses bé, o potser les podríem fer millor. Necessitàvem que algú ens aclarira aquestos terminis i que ens donara opcions".
Maria Luisa Serra, presidenta dels gestors culturals del País Valencià ha insistir que les propostes de Savalls han estat molt vàlides "perquè ens preocupen moltes coses com ara la manera de gestionar les taquilles. Fa uns anys no hi havia problemes, perquè es cobrava segons el 'caché'; és a dir, pactant una quantitat prèvia i independentment de la recaptació que es feia". Amb la crisi, la situació canvia i les administracions, que assumeixen la majoria d'espectacles, no poden amb aquest cost. Per això, ara es plantegen nous models tant de cessió dels espais (teatres, sales, etc) com de gestió de les taquilles".
Per a Serra, "de moment, cadascun ha aplicat el seu criteri, però després d'aquesta reunió de treball, tenim les coses molt més clares i estem en disposició d'optimitzar els recursos i obtindre rendibilitat. Tota aquesta informació ens pot servir per proposar ara als alcaldes i als tècnics municipals o d'altres administracions les nostres pròpies fórmules de gestió, i fer-ho a més, amb major autoritat".
Una de les coses que més ha preocupat els assistents ha estat el preus dels espectacles, que no es poden pujar per la situació delicada que travessa l'Economia. Evidentment, el públic retalla despesa de l'oci. No obstant, el públic sí paga el cinema i no tant el teatre.
Savalls ha proposat fins a 5 formules de cessió d'espais públics culturals atenent-se a la delicada situació econòmica:
1.-Gestió directa a preu tancat. El promotor és l'Ajuntament
2.-Gestió directa amb preu 'a taquilla'. El promotor és l'Ajuntament
3.-Arrendament (si el bé és patrimonial).
4.-Llicència d'ús comú especial. A canvi d'una taxa. El promotor ja no és l'Ajuntament. El taquillatge serà per a l'artista o la companyia.
5.-Contracte administratiu especial. Contractes especials on es licita l'explotació del teatre per un període determinat. Exemple.
Segons Savalls, per als teatres municipals de poblacions mitjanes i xicotetes cal elaborar un pla estratègic que barrege totes les formules de gestió per fer menys deficitari el servei. I en les actuacions que es realitzen per gestió directa, cal contemplar l'externalització de serveis per mitjà de concursos públics. Segons la tècnica, "a Xàtiva, s'ha reduït un 40 per cent les despeses en neteja, il•luminació, hostesses, so, etc. amb aquest sistema"
Pel que fa al sistema de les taquilles, hi ha multiplicitat d'opcions que van des de la convencional d'establir un 'caché' i que tendeix a desaparéixer perquè les administracions -que assumeixen un 70 per cent de les programacions a aquestes ciutats xicotetes i mitjanes- no poden fer front a la despesa. Cal repensar molt bé la manera de contractar els espectacles perquè beneficien les administracions i les companyies. Hi ha fórmules mixtes com la del taquillatge amb sostre que consisteix a que la companyia pacta un preu tancat i cobra la taquilla. En cas que el taquillatge siga insuficient, és l'Administració qui aporta el que resta. Els ajuntaments en aquestos casos no han de fer front a un 'caché' determinat i les companyies s'asseguren que cobren.