Un biberó és un envàs que s'utilitza per a la lactància artificial dels nadons. O el motiu de l'última obra de Joglars, VIP, que als majors d'edat ens fa empassar-se fins a l'esòfag una dosi de realitat de la manera més ceremonial, elegant, teatrera i sarcàstica que hom pugui imaginar. Per Marta Rosella Gisbert
Un biberó és un envàs que s'utilitza per a la lactància artificial dels nadons. O el motiu de l'última obra de Joglars, VIP, que als majors d'edat ens fa empassar-se fins a l'esòfag una dosi de realitat de la manera més ceremonial, elegant, teatrera i sarcàstica que hom pugui imaginar.
Els Joglars recorden als comediògrafs de la Grècia clàssica. Per aquests, el teatre tenia una funció social i política: criticar socialment mitjançant ironies i fabulacions, furgant-li l'orella al sistema. Els Joglars d'ara, sense Boadella però amb agraïment cap a la seva persona, no perden aquesta essència que van encetar en 1962. Very Important Person (VIP) parla d'aquest monstre insaciable, que és un fill en l'edat post moderna, i de la seva alimentació conscient per part dels adults, dels pares i mares.
S'ha perdut una autoritat necessària? Som uns egoistes? Qui és el culpable en les relacions de família? De la trama es dedueix que ho són els grans. Pel tema de la coherència, experiència...i totes aquestes coses. Sigui com sigui, els Joglars aprofiten el moment de reacció, s'avancen a aquest instant en què la nostra ment espera la resposta de la nostra ment, per donar-nos la seva proposta, trencadora.
I, important: tot açò en una estètica "plastificada", molt ben treballada, amb un toc minimalista-futurista, que podria recordar-me fins i tot a La taronja mecànica. Tal vegada per aquest toc avantguardista, o perquè sí, sense motiu raonat.
Sota el meu parer, probablement la millor obra de la Mostra (amb el drama d'Iberdrola inclòs).