EXTRA FESTES ALCOI 2011
AQUEST ARTICLE FORMA PART DE L'EXTRA DE FESTES QUE ARAMULTIMÈDIA PUBLICARÀ AQUEST DIJOUS EN FORMAT PDF. DE MOMENT, L'AVANCEM EN FORMAT WEB PER A LA NOSTRA SECCIÓ FESTERA DE 2011.
Els músics són com els càmeres de televisió: invisibles però terriblement necessaris. N'hi ha milers d’imatges que han passat a la història. El gol d’Iniesta, fantàstic, històric. Però com li diuen el càmera que el va captar a la màquina? El mateix passa amb els músics. El capità arriba a la plaça, llueix un vestit fet d’or i la favorita porta un turbant de pètals de roses… I qui se’n recorda dels tipos que interpreten una peça composada per a l’ocasió dos dies abans de les entrades? Qui aplaudeix els 50 músics que bufen com uns campions durant dos hores? Quasi ningú.
Enguany els músics han estat matxacats públicament i, potser, manipulats. El dia de la Glòria va caure aigua manta i alguns van acusar els músics de negar-se a tocar. Els músics es van defensar i tot va quedar en un no-res. Però la imatge d’aquest col·lectiu va quedar en entredit. Tinc molts amics músics, i sempre han presumit en dir que en Alcoi és l’únic lloc on sempre ixen a tocar, ploga i neve. I que bandes que a altres pobles es planten si plou, a Alcoi, per respecte a la Festa i al públic, tiren avant i passe el que passe.
No dubte dels músics ni del que va passar el dia de la Glòria. El que és clar és que, eixe conflicte els ha servit per a reivindicar-se, per dir que existeixen, que són el 50 per cent de la Festa, que sense ells no hi ha catxondeo. Que sí estan ben pagats (crec jo) però no són lloats, que no val amb l’homenatge del primer dia de Festa, que ells són el jugador número 12 de les festes, més que el públic.
Espere que ara se’ls tinga en compte, que se’ls consulte i els aplaudiments es repartisquen a parts iguals.
Tenim tres bandes, és un orgull.
NATXO LARA
periodista i fester