Els nous

Com diu la meua mare, els diners estan per a gastar-los. Sempre que en tingues, clar. Des de fa ja unes quantes temporades l'Alcoyano és troba en una bona situació econòmica, que encara s'ha millorat amb els drets televisius de l'any passat i la visita del Reial Madrid de només fa uns mesos.

Per això mateix ja no és cap sorpresa que cada hivern vinguen a la ciutat nous jugadors per tractar de reforçar el planter. Sense fer massa esforç puc recordar-me'n, per exemple, d'Ordóñez, un dels millors davanters que han xafat l'herba de El Collao; o Pelusa, qui va vindre de la mà de Bordalás i que en el seu primer partit va marcar un gol digne del propietari del seu malnom. Fins i tot l'any passat vam poder gaudir amb intermitències de la màgia de Wellington Silva, i encara ens queda David Torres, que fa just un any jugava a Albacete.

Ja són tres incorporacions al mercat d'hivern: un històric -Soldevilla-, un emigrant de la Segona A buscant minuts -Cases- i una jove promesa -Álvaro González. Aquest últim va poder jugar d'uns minuts contra el Badalona i, almenys a mi, em deixà bones sensacions. Supose que no es podrà evitar, i que l'arribada de nous membres a un grup de treballadors sempre porta una certa inseguretat entre els veterans, sobretot aquells que coincideixen en la mateixa posició. Però no es tracta de cap sorpresa: com vaig sentir dir a Toni Torres, tots els jugadors del Deportivo saben que no és estrany que es donen baixes al mes de gener. De fet, hi ha jugadors assenyalats per la premsa i fins i tot Omar ha deixat de ser membre de la família blanc-i-blava.

Perquè, al cap i a la fi, tot açò es sembla a l'arribada d'un nou membre a una família, o quan coneixes a un amic d'un amic. I si damunt de tot apleguen en un bon moment, amb el fantasma de la crisi quasi esborrat, només cal donar-los la benvinguda com toca: Toni, Álvaro i José María, ací teniu la vostra casa, que no es altra cosa que la millor frase que es pot dir en aquestes situacions.