Els píxels de la glòria

Era un repte difícil, o això pensava jo, però al final vaig guanyar tots els partits excepte d’un i els meus jugadors pixelats ho van celebrar tot el que la seua intel·ligència artificial els deixà.

Si a aquesta experiència una mica banal i insubstancial li afegim el fet que sóc nascut a Alcoi i alcoià –que no és el mateix– és fàcil d’entendre que tinga cert gust pels equips humils. Amb el Deportivo ja ho tinc tot fet; mentre que no apareguen els empresaris-fantasmes de tots els estius, serem un club amb limitacions econòmiques que pot caure molt simpàtic, però això no evitarà que, ara mateix, sigam l’equip amb el pressupost més baix de tot el futbol professional.

En realitat no estic contant cap novetat, però pense que no està de més recordar-ho. El futbol és un esport on cada volta el factor econòmic és més i més important. Per sort, encara no és determinant. Això fa que no siga tan extraordinari veure una victòria com la de l’Alcoyano davant el Deportivo de la Corunya. Si ho representem amb diners, l’equip dels 2,5 milions de pressupost d’euros va guanyar –i ben guanyat– a un monstre de 45.

Miracles com el de l’altre dia, he d’insistir, cada vegada són més freqüents, però açò no vol dir que haja de passat totes les setmanes. L’Hèrcules gairebé ens triplica en pressupost, i podria haver-hi molta més distància, però pareix ser que el senyor Ortiz (e hijos) està estalviant pel que puga passar. Més que d’una excusa aparent, es tracta d’una xarxa de seguretat.

No em de perdre mai el nord, i pensar en objectius que, tal volta, queden encara massa lluny. Es a dir, no espere que el Deportivo faça el mateix que el meu Qatar. Jo, sempre ho he dit, confie en que arribem als 50 punts que ens asseguren la salvació més prompte que tard. Ara per ara, si continuem amb la mateixa progressió de punts, no superaríem els 48. És a dir, queda un llarg camí per fer i no serà gens fàcil, encara que és veritat que tot el món diu que juguem massa bé i tot.

Per això, hem de continuar amb el treball ben fet i tractar de millorar-lo. Els resultats estan arribant, i tindre ara mateix 9 punts de 24 possibles no és cap tragèdia per al rival més pobre, que no vol dir que siga el més dèbil. La glòria, de moment, haurà d’esperar, però a diferència de Qatar nosaltres no som el pitjor equip del joc.

GUILLERMO J. PÉREZ