EL TREN ALCOI-XÀTIVA VIU UNA SITUACIÓ LÍMIT DES DE FA DÈCADES
Amb més d´un segle d´antiguitat, el tren Alcoi-Xàtiva és l´única línia que ha sobreviscut a una llarga relació de projectes frustrats i de serveis suprimits. El tram suposa la connexió fèrria de les comarques de l´Alcoià, el Comtat i la Vall d´Albaida amb València i la seua història recent ha estat marcada per les notícies negatives. Els problemes es van iniciar en 1985, quan el Govern central decretava el tancament de la línia, al considerar-la deficitària. Les mobilitzacions ciutadanes i les gestions polítiques assolien evitar la supressió, arribant-se a una solució provisional, que s´ha perllongat per espai d´una cambra de segle: la Renfe mantenia el tren en marxa, a condició que la Generalitat assumís el dèficit del tram. Aquest arranjament polític ha situat la línia en una espècie de limb legal, circumstància que s´ha traduït en un progressiu procés de deterioració del servei, ja que durant 25 anys no ha rebut inversions més enllà de les meres obres de manteniment. La desaparició del transport de mercaderies i el continuat descens del nombre de passatgers han estat altres elements importants que han contribuït que periòdicament ressuscités el fantasma d´un tancament.
Enmig d´aquest panorama pessimista, es perfilava una possible solució definitiva per a garantir el futur del tren: que la Generalitat assumís la titularitat de la línia, a canvi de que el Ministeri de Foment abordés una reforma en profunditat del tram. La viabilitat d´aquesta eixida passava per un difícil acord entre l´administració central i l´autonòmica. Les negociacions han estat molt complicades i s´han perllongat durant més de deu anys, produint-se diferents moments d´aturament. Al juliol de l´any passat arribava el tan esperat consens. Consell i Govern central acordaven un pla d´inversions conjunt de 60 milions d´euros, al terme del qual el tren passaria a incloure´s dintre de la xarxa autonòmica de ferrocarrils. Cal assenyalar, no obstant això, que el triomfalisme amb que va ser presentat aquest pacte ha xocat ràpidament amb la realitat, sorgint nombrosos dubtes sobre la forma en la qual ambdues administracions van a complir els seus compromisos econòmics. La greu crisi financera de la Generalitat i la incapacitat de fer front a la seua part de la despesa pot convertir en paper mullat aquest gran acord sobre el tren. Mentre la situació de la línia Alcoi-Xàtiva apareixia i desapareixia de l´actualitat periodística, ha anat creixent la reivindicació d´una connexió ferroviària amb Alacant. Agrupacions empresarials, sindicats i col·lectius ciutadans coincidien en assenyalar que l´obertura d´un eix de ferrocarril per l´interior era l´única manera d´assegurar el futur d´aquest sistema de transport, convertint-lo en una rèplica fèrria de l´autovia central. Es recordava que aquest projecte va estar a punt de convertir-se en una realitat a principis del segle XX, arribant-se fins i tot (en 1932) a construir una infraestructura de túnels i viaductes, que mai s´ha arribat a utilitzar. Al llarg de les dues últimes dècades, no hi ha hagut document sobre desenvolupament territorial que no haja inclòs aquesta proposta: des del programa Concercost del Consorci de la Comarques Centrals, al Pla d´A