El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Encaputxats

Al llarg de la meua vida i com a feminista i activista he eixit al carrer protestar per aquelles causes que considerava injustes i per les quals pens…

Al llarg de la meua vida i com a feminista i activista he eixit al carrer protestar per aquelles causes que considerava injustes i per les quals pensava que calia implicar-se per a canviar-les. Mai vaig eixir amb cap caputxa per a no ser reconeguda. Com a molt recorde alguna manifestació del primer de maig amb la gorra de CC.OO., el sindicat al qual he militat tota la meua vida laboral.
El que va passar ahir a la Universitat Complutense de Madrid, va resultar un espectacle vergonyós. Un grup, presumptament de gent estudiant i amb caputxes i passamuntanyes, van impedir que tota una referent del feminisme mundial com ho és Marcel Lagarde y de los Ríos, poguera fer l'acte pel qual estava allí i que era fer una conferència sobre les violències masclistes.

Al crit de “fuera transfobia de la universidad els cadells d'Irene Montero i el seu equip, van cancel·lar la veu de Marcela en un espai on la llibertat d'expressió devia estar garantida, però com veiem (i no és la primera vegada en la Complutense) les coses no són així.

A hores d'ara encara no he escoltat a cap responsable del rectorat de la Complutense, ni de la conferència de rectors i rectores universitàries, ni del Ministeri d'Universitats, que lidera la flamant nova secretaria general del PSPV, Diana Morant, ni a cap responsable del ministeri de Cultura amb el combatiu Ernest Urtasun de SUMAR al capdavant i que ha manifestat en alguna ocasió que seran combatius contra aquells que promoguen la censura. Ningú ha dit ni una sola paraula contra el que va ocórrer a la Complutense contra lacte de Marcela.

Tractar de "callar" a Marcela Lagarde és d'especial rellevància perquè ella és, ni més ni menys, que la creadora de la categoria antropològica i jurídica "feminicidi", amb tot el que això comporta en l'àmbit del feminisme. Fer-ho amb caputxes i passamuntanyes com ho fan els terroristes, diu molt de qui estava al darrere de l'aldarull a la Complutense.

Deixar en mans de l'estudiantat i dins d'instal·lacions universitàries la promoció de la cultura de la cancel·lació del feminisme no sols és perillós, és també contradictori perquè si alguna cosa hauria de passar a les aules de les universitats és la promoció del pensament crític i de la confrontació de les idees per tal d'augmentar la capacitat de reflexió sobretot de l'estudiantat, però també del personal docent que, amb les noves formes de pensament, poden confrontar, sempre des del diàleg i el respecte qualsevol diferència.

El mal ja està fet i que un grup reduït i encaputxat negara a la resta de companys i companyes d'escoltar a Marcela és un fet que hauria de fer-nos pensar i reflexionar sobre el que està passant a les aules universitàries i en l'herència que ens ha deixat l'aprovació de la nefasta i controvertida llei trans que va donar poder a un reduït grup de gent i va restar drets a la meitat de la població que som les dones.

I no, no són fets aïllats són fets clarament organitzats per fer callar veus sobretot de dones poderoses que continuen reivindicant que ens violen, assassinen i maltracten per haver nascut dones i que el fet d'haver nascut dones, continua sent l'origen de totes les violències que s'exerceixen contra nosaltres. I cancel·lar les nostres veus, també forma part d'aquestes violències masclistes. Com la que va patir Marcela a la Complutense que en cap moment va garantir la seua seguretat.

Tot molt trist, però també tot molt real.