- Díaz, actualment, estudia Publicitat i Relacions Públiques.
- Entre les seues inspiracions artístiques trobem Laura Gallego, Paula Gallego, Gloria Fuertes o Sara Búho.
El seu nom és Paula Díaz, té 19 anys i acaba de publicar el seu primer poemari, “Tormenta”, a través del qual explora les pors i els sentiments universals.
Tot, en aquesta vida, té un principi. No obstant això, la jove poeta alcoiana Paula Díaz (2005) és incapaç de precisar-nos des de quan (exactament) escriu. “Des de sempre”, assegura, “sempre tinc un boli a la mà i una llibreta a la bossa. I altres tantes llibretes repartides per tota la casa. Per a mi, escriure és un acte d’amor propi, una manera d’entendre’m, de no jutjar-me. És, en definitiva, un acte transparent i, sobretot, molt bonic”.
A pesar dels seus 19 anys, té a les seues esquenes un trajectòria artística gens menyspreable. En 2021, una de les seues obres literàries va estar seleccionada com un dels 100 millors relats de la província d’Alacant; i, a més a més, ha estat guardonada als Premis Literaris Solroja – Històries del record. Ah! I que no se’ns oblide, també és la cronista de la Filà Vascos.
Això sí, a pesar d’haver-hi triomfat amb la narrativa, la seua gran passió és la poesia. Però no és fins al 2024 quan decideix reunir una sèrie de poesies que havia anat escrivint a poc a poc i que, aparentment, no tenien cap connexió entre si; fins a conformar el seu primer poemari, “Tormenta”, que per fi ha vist la llum i que, en poc temps, ha batut rècords de vendes.
Aquest llibre ens parla de la por. I el títol, “Tormenta”, no és casual. Tal com ha explicat a ARAMULTIMÈDIA, aquest fenomen meteorològic li feia pànic quan era menuda. Segurament la mateixa por que tot escriptor novell sent quan llança al mercat la seua primera obra. Una por que, malgrat tot, no la va paralitzat.
En el poemari, tal com ens detalla Díaz, es “romantitzen les tempestes fins a esdevindre somnis o aspiracions fetes realitat” i, a més a més, funciona igual que una tempesta. Al llarg dels seus poemes, travessem per diferents fases (de sentiments, és clar): la calma, la intensitat, la por...
Díaz ens explica que “tot i que escric per a mi, publique per a ajudar els demés. Al cap i a la fi, malgrat que no tots hem viscut les mateixes situacions, sí que hem experimentat els mateixos sentiments. El que pretenc, per tant, amb aquest llibre és unir les persones a través dels sentiments que amaguen tots els versos”.
Si voleu conéixer més sobre aquesta autora que ha superat les seues pors i s’ha llançat (de cap i amb tan sols 19 anys) a la piscina de la poesia, podeu acudir a la presentació del seu poemari, que té lloc el divendres 7 de març a les 19:00 hores a la Fundació Mutua Levante.