Els llindars no són universals per a tota Espanya, sinó que varien segons el territori i segons la freqüència amb què es produeixen determinats fenòmens.
El també professor de la Universitat d’Alacant assegura que Alcoi és número 1 en emergències, pels protocols que té, per com els aplica i com funciona en prevenció i gestió.
Pregunta. Què és exactament un avís i què és una alerta?
Resposta. Jo puc explicar sobretot la part dels avisos meteorològics, que és la que més controle. Després, a partir d'ací, hi ha moltes altres qüestions relacionades amb la protecció civil i les emergències. I precisament crec que hi ha una certa confusió entre la població, i fins i tot entre les mateixes administracions, sobre què significa cada cosa.
Per exemple, un avís meteorològic roig, groc o taronja no és exactament el mateix que una alerta de Protecció Civil. De vegades, la gent veu un color en una informació meteorològica i després el 112 o un organisme de Protecció Civil utilitza una altra denominació o activa un altre nivell. Al final, amb tants colors i sistemes diferents, la gent acaba fent-se un embolic.
P. Comencem, per tant, pels avisos meteorològics.
R. Exacte. Quan no hi ha cap avís meteorològic, apareix el color verd, que en realitat no vol dir res més que no hi ha cap fenomen meteorològic advers previst. A partir d'ací, comencen els avisos de color groc.
Un avís groc és, d'alguna manera, un nivell de preavís. S'estableix quan es poden superar determinats llindars. Per exemple, una determinada quantitat de precipitació en una hora (20l en una hora, possibles tronades però sense massa vent ni llamps), la possibilitat de tempestes o altres fenòmens que poden tindre una certa intensitat.
En principi, un avís groc no hauria de comportar la suspensió d'activitats a l'aire lliure. És, sobretot, un avís perquè la població i les administracions estiguen pendents de l'evolució de la situació. Encara que després cada municipi adapta l’avís a la seua situació.
P. I els nivells superiors?
R. A mesura que se superen determinats llindars, passem a avisos de major nivell, com el taronja o el roig. Això pot suposar fenòmens més intensos i l'adopció de mesures de prevenció més estrictes.
Per exemple, en determinades situacions, un ajuntament pot decidir tancar parcs o piscines. Però això ja depén de com cada municipi adapte els seus protocols i del que tinga establert en el seu sistema de gestió d'emergències. Hi ha que dir que Alcoi és número 1 en emergències, pels protocols que té, per com els aplica i com funciona en prevenció i gestió. Este reconeixement ve de fora no es diu ací, però és cert.
A més, les mesures haurien de ser automàtiques per a que els polítics no hagueren de pensar, sinó simplement actuar amb el que ja està prestablert als protocols. I hi ha una altra cosa: Cada tipus de fenòmen sol afectar a un interval horari, no a tot un dia, i tenen un percentatge de probabilitat, mai hi ha un que siga del 100%.
P. Els llindars són iguals en tot el territori?
R. No. Això és molt important. Els llindars no són universals per a tota Espanya, sinó que varien segons el territori i segons la freqüència amb què es produeixen determinats fenòmens.
Hi ha zones on determinades quantitats de pluja són més habituals que en altres. Per tant, la població i les infraestructures també estan més o menys preparades per a afrontar-les. En canvi, una temperatura determinada que en un lloc és relativament habitual pot ser extraordinària en una altra zona.
Per exemple, al Cantàbric, superar els 38 graus és una situació molt més excepcional que en altres zones de la península. O que allí hi haja vent de més de 100 k/h és més habitual que a la nostra zona. Tot això s'ha de tindre en compte a l'hora d'establir els avisos.
P. I què passa amb la divisió territorial dels avisos?
R. Sí, i això també pot generar confusió. Les divisions que utilitza l'Agència Estatal de Meteorologia estan pensades en funció de diferents variables i no sempre coincideixen amb les comarques administratives ni amb la percepció que tenim del territori.
Per exemple, una zona pot estar inclosa en el litoral nord pel que fa a les precipitacions, però tindre unes característiques més pròximes a l'interior pel que fa a les temperatures. Al final, s'ha de traçar una línia en algun punt i sempre hi haurà municipis que estiguen al límit.
P. En què es basa un avís?
R. Es basa científicament en consultar mapes del temps i models meteorològics.
P. Una vegada AEMET emet un avís, què ocorre?
R. AEMET proporciona la informació meteorològica i, a partir d'ací, els organismes de Protecció Civil de cada comunitat autònoma i els ajuntaments han de valorar quines mesures adopten.
Cada municipi té els seus protocols. Els pobles més menuts depenen més dels sistemes generals de la comunitat autònoma, mentre que les ciutats o municipis més grans tenen l'obligació i la capacitat de desenvolupar mesures pròpies.
És ací on entren en joc les alertes de Protecció Civil o del 112. Aquestes alertes sí que poden comportar l'adopció de mesures concretes per a protegir la població.
P. Per tant, un avís meteorològic i una alerta no són el mateix.
R. Exactament. Els avisos meteorològics indiquen la previsió d'un fenomen que pot ser advers. Les alertes de Protecció Civil impliquen ja una resposta per part de les administracions davant d'un risc.
També hi ha diferents nivells de gestió de les emergències. En els nivells més baixos, la competència és autonòmica, mentre que, si la situació arriba a un nivell superior, la gestió pot passar a l'Estat.
P. En el cas dels incendis, per exemple, la situació és encara més complexa.
R. Sí, perquè en el risc d'incendis no només es té en compte la meteorologia. Es valora el vent, la temperatura o la humitat, però també l'estat de la vegetació, l'època de l'any, el risc acumulat i fins i tot la quantitat de persones que es desplacen a zones naturals (per això a Setmana Santa o en determinades èpoques de l’any hi ha risc extrem d’incendis).
No tot depén, per tant, d'una raó estrictament meteorològica. Les administracions han de valorar molts factors i disposar dels recursos suficients per a afrontar qualsevol incidència.
P. També hi ha les alertes hidrològiques. Com funcionen?
R. Efectivament. Les alertes hidrològiques són una altra qüestió. Ací intervenen les confederacions hidrogràfiques, que tenen sensors i punts de control en barrancs i altres zones per a detectar quan se superen determinats nivells que poden suposar un risc important.
I això és molt important perquè pot haver-hi situacions en què, des del punt de vista meteorològic, no hi haja un avís del màxim nivell, però sí que existisca un risc hidrològic elevat per l'estat dels barrancs o per l'acumulació d'aigua. Açò és el que va ocórrer a l DANA, el risc hidrològic era extrem.
Molts opinem que tots els sistemes haurien d’estar unificats.
P. En quin sentit?
R. Molta gent defensa que caldria avançar cap a un sistema més integrat i amb criteris unificats. Des del punt de vista de la població, tindre diferents sistemes, delimitacions territorials i colors pot generar molta confusió.
Si un avís meteorològic i una alerta de Protecció Civil utilitzen sistemes diferents, la situació pot resultar difícil d'entendre per a la ciutadania. Per això seria positiu treballar perquè la informació fora més clara.
P. Hi ha persones que diuen que rebem tants avisos i alertes que, al final, la població deixa de fer-ne cas. Existeix aquest risc?
R. Sí, i és un aspecte que cal tindre molt en compte. Quan s'emet un avís o una alerta, és perquè hi ha un risc real o una probabilitat suficient que es produïsca una situació adversa. Per això és tan important explicar bé què significa cada nivell i la diferència entre avís i alerta. No és el mateix un avís groc que un taronja o un roig, i tampoc és el mateix un avís meteorològic que una alerta d'emergències.
P. També hi ha sistemes d'avís més immediats, com l'ES-Alert.
R. Sí. L'ES-Alert és un sistema pensat per a situacions de risc imminent. És una eina destinada a avisar directament la població quan hi ha un perill que requereix una actuació immediata.
No és un sistema que s'haja d'utilitzar per a qualsevol situació ni amb molta antelació. Si se n'abusa, també pot perdre eficàcia. Està pensat per a casos concrets en què cal advertir la ciutadania de manera directa i ràpida.
Pot servir davant de fenòmens meteorològics molt imminents, però també davant d'altres situacions, com ara una fuga química o qualsevol altra emergència que requerisca mesures de protecció de la població. Però de vegades no s’utilitza bé, hi ha exemples recents a Castella La Manxa.
El dilluns passat podria haver-se utilitzat a Alcoi davant la situació que es va viure, s’haguera pogut plantejar. Però açò no depèn de l’Ajuntament sinó de Generalitat.
P. En definitiva, la clau és entendre que no tots els avisos són iguals.
R. Exactament. Cal diferenciar bé entre un avís meteorològic, una alerta de Protecció Civil, una alerta hidrològica o un avís d'emergència immediata com l'ES-Alert. Cada sistema té una funció concreta.
El més important és que la informació siga comprensible per a la població i que els avisos s'utilitzen amb criteris clars, perquè la gent sàpiga en cada moment què està passant, quin és el risc real i com ha d'actuar.