Entrevista Copérnico Garcia, director del western alcoià "La última bala perdida"

1. Per a començar: què és La última bala perdida i per què vau decidir contar-la en format reel?

La última bala perdida és una idea boja i genial que té Jordi; no sé ben bé en quin moment li va vindre, però naix de la frase feta “anen de comboixà”, una expressió que amb este projecte rememorem. Jordi és un nostàlgic d’eixes pel·lícules de “comboixos” que posaven a Canal 9, i d’ahí va sorgir el xispàs.

Però clar, necessitava algú que el seguira en este projecte tan esbojarrat… i ahí és on entre jo: un altre inquiet a qui li van els projectes originals, i més encara si és una cosa que, d’alguna manera, fa homenatge a Alcoi.

La idea del format reel és de Jordi. A mi el format vertical em pareix una aberració, així que també era un repte. Hui en dia, els reels tenen un abast enorme i es poden consumir des de qualsevol lloc.

2. La sèrie juga amb l’univers d’indis i vaquers en clau d’humor. D’on ix eixa idea i què volíeu provocar en qui la veu?

A partir d’una vintena de seqüències que Jordi tenia escrites i que rememoraven els clàssics del western, jo vaig decidir que tot allò havia de tindre un fil conductor. I d’aquells dos fulls amb seqüències èpiques van eixir els capítols, amb una continuïtat graciosa.

Cap dels personatges és actor professional encara que alguns han fet col.laboracions puntuals a nivell professional. Crear una narrativa en clau d’humor, vam pensar que encaixaria molt bé.

3. És un projecte fet 100% per alcoians. Què té Alcoi —o la seua gent— que encaixe tan bé amb una proposta així?

Principalment, la frase “anen de comboixà”, que pot referir-se a quan algú se’n va amb els amics de festa. El segon element —que no puc desvelar— apareix en la sèrie a mode d’“elixir”, i és una beguda molt típica d’Alcoi… Així que, unint tots estos ingredients, tenim un producte molt “d’alcoians”, jeje.

4. Jordi Linares és una peça clau: com a ideador i productor, què ha aportat al projecte i com ha sigut treballar amb ell durant tot el procés?

Jordi és l’alma mater de tot açò. És el PRODUCTOR, així en majúscules, i qui ha fet que esta idea boja tire avant. Imagina que una nit tens un somni… doncs ací s’ha fet realitat un somni de Jordi en alguna migdiada després de la filà.

Treballar amb ell és fantàstic, de veritat: la seua il·lusió, la seua energia i les ganes d’emprendre projectes nous.

5. Tu estàs darrere de la càmera: has assumit la direcció i la realització del projecte. Com ha influït la teua trajectòria audiovisual en l’estil, el ritme i la manera de contar La última bala perdida?

A mi m’agraden els reptes, però… ostres! Açò era molt bèstia: havíem de gravar-ho tot en mig dia!!

Per a algú com jo, que ve del món de la televisió i d’alguns curtmetratges, sap que això és “impossible” en eixe termini… però ho vam traure. Jo soc molt meticulós; he treballat amb directors de cine com Óscar Parra, o Jesús Carabias, amb qui vam obtindre un premi per un curtmetratge on jo era operador de càmera i director de fotografia.

En este projecte de La última bala perdida has de deixar de costat moltes coses tècniques i posar-te a gravar en mode guerrilla, a tota pastilla.

6. Rodar una sèrie —encara que siga en format curt— sempre porta reptes: quin va ser el major desafiament del rodatge i quina solució us va salvar el projecte?

Sense cap dubte, el poc temps i haver de rodar un 95% de les seqüències amb llum diürna. Açò és molt boig, i més encara quan a l’hivern a les 17:30 ja no tens llum per a rodar.

Ens va salvar, per poder arribar a tot, la mateixa modificació de diverses seqüències en el mateix set, a càrrec de Jordi, que va haver de sacrificar algunes coses perquè era impossible arribar-hi amb el temps que teníem.

7. Ara que la sèrie ja està en marxa: què t’agradaria que passara amb La última bala perdida a partir d’ací? Hi ha idees de continuïtat o nous projectes en camí?

El que més m’agradaria és que fora un precedent i que açò obrira la porta a fer altres projectes; això sí, que es puguen rodar amb un poc més de temps. Sí: hi ha idees de continuïtat i de millora este any, i també van corrent pel WhatsApp alguna que altra idea un tant descabellada…

Potser som nosaltres mateixos unes bales perdudes, jeje.