Ernesto Reyes Galera, abanderat cristià Filà Cavalleria Ministerial

A més del suport rebut per la família i els amics, Ernesto Reyes destaca el recolzament que li brinden tots i cadascun dels membres de la seua filà, als quals defineix com un peça iimportant sense els quals aquest càrrec no tindria sentit La filà està donant-me suport en tot, sempre estan junt a mi en aquest any tant especial i la veritat es som tots una pinya, des de el fester més jove fins el més major i és molt d´ agrair el veure com a pesar de la difícil situació econòmica per la que travessem tots és bolquen en intentar deixar en bon lloc a la filà i a la festa de Cocentaina. També destaca la bona relació existent entre els quatre càrrecs del 2010 som tots molts joves i la veritat és que es portem molt be, anem els quatre a tot junts i crec el càrrec ha sigut l´ excusa perfecta per a crear una bona amistat.

Ernesto no ha volgut desvetllar detalls del que serà el seu boato ni el seu tratge encara que si que ens ha deixat caure que tindrà un cert caire guerrer. De moment son molts els actes que ha viscut com ara la publicació, on va ser publicador representant a la seua filà, o la presentació de càrrecs, on l´ emotivitat va estar present en tot moment: va ser molt emotiu veure com en una nit tant especial estàs acompanyat per tota la teua família, la filà i els amics, la veritat es que en va agradar molt i vaig gaudir molt, crec que va ser només l´ aperitiu de tot el que vindrà perquè el dia de l´ entrada,quan encares el passeig, i l´ arribada al Pla deuen de ser espectaculars quan realitzes un càrrec.

Ernesto espera gaudir de tots i cadascun dels actes i moments que li esperen en aquest any de càrrec, un any especial que ha volgut compartir amb la seua germana María José i la seua neboda Rocío que desfilaran junt a ell en l´ entrada el proper 7 d´ agost, així com amb els seus amics i els companys de la filà, que formaran part del boato que acompanye a l´ abanderat cristià de 2010 representant a la Cavalleria Ministerial.

Aquest reportatge l'hem publicat gràcies a la Revista el Comtat, que ens ha cedit el metrial desinteressadament