“És un escàndol; he descobert que ací es juga!”

De ben segur que algú ja ha fet els corresponents paral·lelismes amb la nostra realitat més propera. Al crit de "transparència i renovació", cada vegada hi ha més sospites de tot està podrit des de la soca-rel. I eixa és la part més trista de la comparació. Perquè, tot i que el Capità Renault de Casablanca és un oficial de mitja escala corromput, resulta ser bona gent (recordeu que al final de la pel·lícula fa possible que el líder de la resistència s'escape amb Ingrid Bergman, mentre ell i Bogart veuen com s'enlaira l'avió). Ací, no obstant, tot continua fent olor de merda.

I és que la realitat sempre està per damunt de la ficció. Dilluns ix un senyor dient que a ell li donaven no sé quina quantitat indecent de diners per a pagar a no sé qui sense passar per Hisenda*... i no passa res. Dimarts ix un altre senyor dient que els sobres i el B són una pràctica generalitzada en els partits polítics... i encara passa menys. Dimecres descobrim que per ser diputada hi ha dret a tindre pallassos i globus gratis per a festes infantils... sense conseqüències. Dijous la transparència és una cosa que anem a passar-nos pel "forro"... i tot bé. I Divendres 130.000 aturats més. Merda pudenta del tot.

I què és el que està podrit? De veritat la gent està tan indignada i escandalitzada? Jo no m'ho crec. Els diners negres, el B, la corruptela de baixa intensitat i, també, les condicions asfixiants que ho aplanen tot: una educació precària en principis precaris, l'envestida de la globalització híper-consumista... em fan dubtar que la gent siga tan honrada com diu que és. Perquè al final, no és possible que hi haja 6.000.000 milions d'aturats, i una bona part d'ells sense ingressos "legals". I no per donar-li la raó a Joan Rossell, simplement és que no s'entén que en aquest país no hagen reballat per la finestra del despatx oficial a més d'un i més de dos càrrecs electes.

I és una evidència: hi ha moltíssima gent que està vivint situacions límit. Però l'evidència més gran encara és que hi ha moltimíssima altra que, pel que sembla, no els han fotut encara prou perquè es decidisquen a actuar. Recordeu bé açò: només el dia que siguem capaços de fer-los sentir la mateixa por que ells** ens fan sentir a nosaltres haurem guanyat el control sobre les nostres vides.

Salut,
Germán Llorca
Mirades d'ARA

* intenteu un dia deixar de declarar mig euro a Hisenda i reseu perquè no vos enganxen.
** per "ells" vull dir: polítics, banquers, grans empresaris, mercats financers (...) i braços executors.