Escola Valenciana fa el seguiment de les vulneracions del dret a estudiar en valencià al CEIP Sant Vicent
El centre va sol·licitar l'obertura de dues aules amb el valencià com a llengua base, ja que havia rebut nou sol·licituds perquè aquesta fora la llengua base i només dues perquè ho fora el castellà. Tanmateix, la Conselleria ha concedit una aula en valencià i una altra en castellà.
Escola Valenciana es troba estudiant accions judicials contra la Conselleria d’Educació per vulnerar el dret a estudiar en valencià per part de moltes famílies a tot el territori del País Valencià. A les comarques, aquesta vulneració també ha ocorregut al centre públic Sant Vicent, concretament al procés d'admissió d’infantil.
El centre educatiu va sol·licitar l’apertura de dos aules en valencià, doncs a la matriculació 9 famílies havien posat valencià com primera opció i 2 castellà. La resposta de la Conselleria va ser adjudicar una aula en valencià com a llengua base i altra en castellà. Aquesta discrepància entre la demanda lingüística i la configuració final juntament amb la discrepància entre la proposta del centre i la decisió administrativa, ha fet que des ‘Escola Valenciana s’estiga fent un seguiment d’aquesta cas concret. A més, ja s’han traslladat les corresponents reclamacions.
L’entitat ha traslladat al seu servei jurídic aquesta i la resta de reclamacions rebudes per famílies de diferents centres educatius que “no han vist respectada la seua tria” al procés d’admissió i configuració de llengua base per al pròxim curs 2026-2027.
Des de la Comissió d’Educació de l’entitat, asseguren que les reclamacions rebudes “posen de manifest un patró que es repeteix arreu del país”: “Hi ha moltes famílies que, tot i haver triat valencià com a llengua base, no han pogut escolaritzar les seues filles i fills en aquesta llengua”. Segons relaten, els motius més habituals es troben en les poques places d’unitats en valencià “malgrat haver-hi una demanda suficient o, fins i tot, majoritària”: “Hi ha una configuració de grups que no respon al desig de les famílies, assignant a l’alumnat a llengua base castellà. A més, hem de sumar una greu falta de transparència quant a les dades per configurar les unitats, i l’absència de resposta efectiva per part de l’Administració a les reclamacions presentades”.
Per a la presidenta d’Escola Valenciana, Rosanna Martínez Ferrándiz, això és símptoma del “menyspreu de les institucions a la nostra llengua” i afegeix: “La mal anomenada Llei de Llibertat Educativa, lluny de proporcionar llibertat, genera inseguretat jurídica, desprotecció a les famílies i una reducció efectiva de l’oferta educativa en valencià”.
Des de l’entitat aseguren estar analitzant individualment totes les reclamacions, de forma individualitzada, per determinar quins casos presenten una vulneració dels drets lingüístics fonamentada per a poder ser denunciats davant dels tribunals.