Espai cultural: com un retaule
Doncs, si per una banda en el concert de l'Orquestra Simfònica d'Alacant se'ns ha rememorat al gadità Manuel de Falla, le petit espagnol tout noire, que dirien d'ell Debussy, Ravel i Albéniz, allà pels anys 1915 i 1916 en París, que és quan composà " El amor brujo"(1915) i "Noches en los jardines de España" (terminada en 1915, però executada per primera vegada en 1916); en la celebració del Dia Mundial de Teatre (27 de març), per altra banda, s'ha homenejat a Ramón María del Valle Inclán(1866-1936), aquest extraordinari dramaturg, poeta i novel•lista gallec i espanyol, escenificant i llegint, sota la direcció d'Adolfo Mataix, fragments de les seues obres més significatives de la primera dècada del segle XX.
La pena fou la coincidència, pràcticament a la mateixa hora, dels dos fets culturals, el que obligà a molta gent a perdre's alguna de les dos. El que açò subscriu, per exemple, va tenir que anar tan solament a la primera part del concert, per a poder assistir-hi al del dia Mundial de Teatre. En assistència de públic, el concert al Teatre Calderón comptà amb una presència massiva, mentre al Principal el públic arribà a ocupar quelcom més de la meitat de la sala. !Què llàstima! Semblen inevitables aquestes coincidències?.
Ja al detall de cadascú dels dos esdeveniments, direm, en primer lloc, que, una vegada més cal felicitar a l'Associació d'Amics de la Música per portar-nos concerts certament de qualitat, que, al marge dels sempre presents matisos, no obstant, en allò més essencial, es reclamen d'un notable interés.
I així va ser ahir per la nit al Teatre Calederón. En un concert de l'esmentada orquestra alacantina, dirigida pel murer Joan Iborra, i dedicat a la Filà Andalusos amb motiu de la seua Capitania.
El concert, titulat "Alma de Andalucía", comptà, en la seua primera part, amb la peça de J.Turina(1882-1949) Orgía ( De las Danzas Fantásticas), la tercera dansa, on l'ànima andalusa es desplega amb una gran força sonora, plena del colorit i l'arravatament d'aquesta. El començament doncs, comptà amb vibracions, que potser anunciava un cert ofegament pel metall de la resta dels instruments. I això es va descobrir també en la meravellosa peça de Manuel de Falla(1876-1946) Noches en los Jardines de España , en els seus tres jardins, En el Generalife, en referència al Palau granadí de l'Alhambra, Danza lejana, en la què el jardí no és identificable, i En los Jardines de Córdoba, festa gitana del Corpus. Aquesta és una obra, per a piano i orquestra, en la què la pianista Larissa Tedtoeva ens va enllumenar la seua qualitat musical. L'orquestra, molt integrada en el seu director Joan Iborra, va aconseguir atrapar-nos en aquesta vibrant i subtil composició de Falla, per on corre el paisatge, el sentiment i la tradició d'una terra. Pena, com diem abans, que una excessiva força del metall amagara en part la presència del piano. De la resta del concert, de l'Amor Brujo, també de Falla, de la seua Pantomima, Danza del Terror,i Danza del Fuego; del recitador Arturo Fernández Añols, i de la bailaora Sandra Ardáiz; així com dels altres compositors dels quals es varen trucar peces: A. Márquez (Danzón nº 2), R. Mullor Grau (Danza colorista, dedicada a la Filà Andalusos), i de J.P. Moncayo (Huapango(1941), sols puc dir el que m´han dit: que va estar brillant.
Del D