Fem nostra la consulta catalana

Els valencians havíem de sentir-nos identificats amb les aspiracions de la majoria parlamentària catalana en consultar als ciutadans que és el que pensen sobre la independència. Una majoria de forces polítiques que fou confirmada amb el suport de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre; un acte amb molta repercussió mediàtica i que ha donat molt que parlar. Ja s'ha anunciat que el proper dissabte signarà el president de la Generalitat el decret de convocatòria per fer la consulta el proper 9 de novembre.

Las forces reaccionàries jacobines, i aquelles altres que han perseverat tossudament -com si el temps no haguera passat- en la pseudocultura franquista d'Una Grande i Libre, estan emprenyats i mossegant-se les ungles; com si alguna cosa seva anaren a furtar-los. No dic que no tenen dret a renunciar a la independència, enteneu-me bé; el que dic és que no tenen dret a negar una consulta al poble sense menysprear els més elementals principis democràtics. Per abundar en aquest tema recomane llegir el següent enllaç per a mi molt aclaridor: http://opinions.laveupv.com/4286 d'un article de Lluís de Manuel.

Per aquest afer de Catalunya és especialment important que els valencians manifestem més que mai la nostra solidaritat. A més, és un deure que tenim tots els demòcrates que som partidaris del dret que té qualsevol poble a l'autodeterminació. En aquesta ocasió i circumstància concreta, cal donar el nostre suport perquè el poble català done el pas definitiu: fer la consulta. Per damunt dels interessos d'un partit, o d'una coalició de partits, és el poble català a través del seu parlament qui ha decidit fer una consulta als ciutadans. Consulta que és totalment legal i legítima segons podem interpretar de la Constitució espanyola, i com han demostrat diferents erudits i intel·lectuals en les xarxes socials. L'únic impediment és el que posen alguns partits que anteposen els seus interessos ideològics per damunt dels sentiments i voluntat dels ciutadans. A més, el sentit comú aconsella, el mateix que l'excònsol britànic a Barcelona, Geoff Cowling, que quan hi han dubtes entre la llei i la democràcia, cal optar per la democràcia.

Com tantes veus autoritzades han afirmat, és intolerable mantenir un poble a la força dins l'aparell de l'Estat contra la seva voluntat. A més a més, un estat que ha menyspreat la llengua i identitat d'un poble, no té cap autoritat moral per tindre'l sotmès contra la seva voluntat. És el nacionalisme enverinat de l'Estat, descaradament palés, qui vol impedir fer una consulta a la ciutadania per manifestar lliurement el que pensa sobre una possible independència. Un govern, conseqüentment demòcrata, havia de permetre com a mínim que és fera la consulta. És la base principal i inqüestionable del joc democràtic. I cal ser una consulta dirigida únicament als propis interessats, és a dir, aquella nacionalitat que es qüestiona la independència. La resta de l'Estat no pot tindre ni veu ni vot, de la mateixa manera que ho han fet els diferents Estats del Regne Unit en el cas d'Escòcia. Allí el poble ha tingut l'oportunitat d'expressar la seva opinió. Són regles indiscutiblement democràtiques.

Per altra banda, i de cara al futur, els valencians no tenim altra sortida possible que una reconstrucció actualitzada d'aquella antiga Corona d'Aragó. La pertinença a Castella, allò que ells diuen Espanya, mai no ens ha donat res, al contrari, ens ho ha furtat tot, principalment la nostra pròpia forma de ser. S'ha dedicat a despersonalitzar-nos i negar-nos inclòs allò que ens permet l'Estatut d'Autonomia. Ens ha tancat totes les portes i qualsevol perspectiva de futur que no siga viure submisament als interessos centralistes. La meva proposta de futur és incorporar-nos a eixa possible federació de Països Catalans, o el que és el mateix: a un Estat Federal Català, o el nom que vulguem donar-li. És per això que cal fer una crida als valencians perquè se solidaritzen amb la decisió presa pels nostres veïns i germans del nord de fer la consulta i que el poble català es manifeste, lliurement i democràticament, què és el que vol.

La consulta és la porta on pot obrir-se la independència de Catalunya i a través d'ella una federació d'estats afins culturalment on poder integrar-nos els valencians. Sempre -això si- a traves de consultes i decisions preses democràticament pels valencians.

Per acabar, i pel que fa a l'acceptació d'altres cultures peninsulars, no van a patir cap menyspreu per part nostra. Tan Toledo, com Salamanca, com Segòvia, Córdova, Santiago de Compostel·la, Santillana del Mar, etc. sempre seran magnifiques ciutats per a nosaltres; el mateix que són diferents pobles i ciutats d'Europa com: Morella, Xelva o Alcoi; com Lisboa, París o Florència.

A més, el mateix que ara, podrem gaudir dels mateixos escriptors, moderns o clàssics, com són Ausias March o Miguel de Cervantes; Joan Fuster o Rosalia de Castro. De poetes com Miquel Martí i Pol, Miguel Hernández, Federico Garcia Lorca, Vicent Andrés Estellés o Ramón de Campoamor. Podrem sentir total admiració per la música de Manuel de Falla, o de Josepe Verdi, de l'art pictòric de Picasso, de Sorolla, o Monet. Podrem tindre la mateixa devoció a sant Vicent Ferrer, a les diferents marededéus com la de Begonya o la de Montserrat.... no passarà res.

Solament caldrà sotmetre's a un tractament terapèutic intensiu de llibertat, democràcia i trellat.

Francesc Jover