Festes i música

Després d’arribar la primavera, en la majoria dels pobles del nostre entorn comencen les festes de Moros i Cristians. Alcoi, Onil, Muro…, són una mostra del que estic dient. D’altra banda, a mesura que va avançant l’estiu, un mes rere l’altre van succeint-se les festes de quasi tots els pobles de la contornada, en els quals, en uns, sí, i en altres, no, també es celebren els Moros i Cristians. Les Festes de Planes ja venen en la tardor, el primer diumenge d’octubre, i són de les últimes, amb Moros i Cristians. En totes, la música és l’element primordial: pasdobles, cercaviles, marches mores i cristianes, processons, entre altres, posen de manifest que la música és la peça fonamental de la festa.

La música allunya els pensaments nocius, ajuda a relaxar-se i els que la senten els infon un estat d’harmonia mental. És com un aliment, que porta pau i alegria. L’encant dels seus sons sembla que penetra en el més profund del nostre ser. Té la música una influència que estimula la intel·ligència i la creativitat. Pot producir quantitat d’emocions i sentiments, entre altres, alegria i tristesa. Pot animar-nos quan tenim un pesar i canviar-nos l'estat de l’ànim. Al escoltar-la estimula les quatre hormones: endorfina, serotonina, dopamina i oxitocina, que són conegudes com el “quartet de la felicitat”. 

Al llarg de la història, la música ha sigut un element de connexió amb la naturalesa i els déus. Així com la literatura és una arquitectura de les paraules, la música és l’arquitectura dels sons. La música és el llenguatge universal de tota la Humanitat, un idioma que es idèntic a tot el món. Una partitura de música es llig igual en Espanya que en la Xina, la qual cosa és un motiu de satisfacció, ja que qualsevol persona que sàpia música la pot exercir a tot el món. La paraula música procedeix del grec “mousike”, és a dir, “art de les muses”. En la mitologia grega  n’eren 9 les deïtats que inspiraven la ciència, les arts i la literatura. La font del coneixement que s’expressava en la poesia i els cants de la cultura hel·lènica.

Tots hem sentit dir la importància de la música en l’art de curar, que es diu musicoteràpia, ja que al escoltar els purs i delicats sons, sentim un goig inefable en el nostre ser que ens pot fer recobrar la salut. I després d’explicar les bondats de la música será convenient com a colofó dedicar-li un sonet que corrobore el que s´ha dit fins ara, ja que les excel·lències de la música mereixen tota mena d’alabança.

                  LA MÚSICA

        Com l’art d’organitzar sons divertits
        es defineix la música harmoniosa,
        com una musa sublim i formosa
        i que ens encisarà tots els sentits.

        Les melodies són com esperits;
        creen una sensació deliciosa,
        com l’aroma d’una bonica rosa 
        quan ens deixa dolçament agraïts.

        Amb compassos bells i acords diferents
        produeix un fort esclat d’alegria, 
        després d’unes percepcions complaents.

        El ritme d’una dolça simfonia
        ens fa gaudir de goigs molt vehements.
        Per a l’ànima, una gran harmonia.

          José Antonio Tomás Andrés