Font Roja: 2.298 hectàrees de bosc mediterrani i 4 incendis en els últims 30 anys
La joia de la corona, el paratge més estimat pels alcoians i les alcoianes. Un símbol, un bosc mediterrani idèntic al que hi havia al segle XVII a tota la Comunitat. 2.298 hectàrees de carrasques, pins i teixos que s’han cremat parcialment quatre vegades en els últims 30 anys.
El parc, situat entre Alcoy i Ibi, abasta unes 2.298 ha i és considerat un dels espais naturals millor conservats del País Valencià. Preserva una excel·lent representació del bosc mixt mediterrani, tal com podria haver estat en el segle XVII, amb dominància de carrasques, pins carrasquers i boscos caducifolis (queixigs, freixes, teixos) a més alta altitud i humitat.
Aquesta diversitat botànica i faunística —incloent espècies escasses com l’àguila perdicera o el mussol reial— li confereix un alt valor ecològic i paisatgístic.
Historial d’incendis
El parc ha patit diversos incendis notables al llarg de les dècades:
1994 (no al parc, però proper): l’incendi de Bocairent, en la sierra de Mariola, va tenir fort impacte i va costar la vida a cinc persones, vinculant-se també al context de les serres veïnes del Font Roja
1996: Un bomber va provocar intencionadament quatre conats de foc, incendiant aproximadament 3,5 ha incloent zones pròximes al parc, com el Barranc de la Batalla i Sant Antoni. També es calculen 2 ha de pins cremats aquell dia.
2001: Un incendi va cremar unes 3,7 ha dins del parc; va ser controlat abans d’expandir-se massa .
2025 (actual): l’incendi forestal iniciat a Ibi ha arribat a penetrar el parc, mobilitzant un fort dispositiu amb 60 efectius, mitjans aeris i terrestres, i provocant hores d'incertesa en la seva evolució
Resumint, es registren almenys tres episodis destacats d’incendis directament relacionats amb la Font Roja: el de 1996, el de 2001 i el més recent del 2025, i un incident proper el 1994.
El Parc Natural del Carrascal de la Font Roja no només és una joia del territori per la seva biodiversitat i valor paisatgístic, sinó que també representa una mostra viva del bosc mediterrani tradicional. Tot i haver resistit diversos incendis al llarg dels anys, les afeccions han estat limitades en superfície, gràcies en gran part als plans de prevenció i la intervenció activa de les administracions i serveis d’emergència.