Francesc Gisbert: "Vivim una època decisiva, l'ús de la llengua ha augmentat en els nivells acadèmics i formals, però recula en l'ús del dia a dia"

Francesc Gisbert, a banda de mestre i escriptor, és actualment president de la Coordinadora pel Valencià a l'Alcoià i el Comtat. I també és, probablement, una de les persones que treballa d'una forma més intensa i constant per defensar l'ús del valencià en l'ensenyament i en totes les facetes del nostre dia a dia. Arran dels canvis polítics recents a l'Ajuntament d'Alcoi i a la Generalitat Valenciana, aprofitem per parlar amb Francesc de Política Lingüística i de l'estat actual del valencià al nostre País.

LÍDIA VILA. Escola Valenciana, i per extensió la Coordinadora pel Valencià a les nostres comarques, són dues de les entitats que lluiten de forma més insistent per la defensa del valencià a l'ensenyament, entre d'altres. Així com per la normalització també a l'àmbit cultural. Quines són les tasques que actualment desenvolupa la Coordinadora a les nostres comarques?

FRANCESC GISBERT. La Coordinadora pel Valencià és una associació de persones que comparteixen la defensa de la llengua i la cultura. Molts dels nostres socis són mestres i professors, però també pares i mares, de tots els pobles de la comarca de l'Alcoià-Comtat. Tenim convenis de col·laboració amb diversos ajuntaments, com ara Alcoi, Muro i Cocentaina, amb el Campus d'Alcoi-EPSA i amb moltes empreses. L'activitat més multitudinària que fem són les Trobades d'Escoles en Valencià, on enguany van participar vora 40 centres educatius, a banda d'associacions, i unes 8.000 persones. També organitzem, juntament a Escola Valenciana (federació d'entitats de la qual formem part), el Premi Sambori de redacció, el més multitudinari de tot l'estat. Fem un Encotre d'Ensenyants, organitzem cursos, xarrades, tallers, animacions lectores, presentacions, rutes literàries i culturals, concerts de música i moltes activitats més.

LV. En quina situació es troba actualment la llengua al nostre País Valencià? I al nostre municipi?

FG. Fa quaranta quaranta anys, a Alcoi i al País Valencià la llengua estava fora de les escoles, però la majoria de la gent parlava valencià. Actualment vivim una època decisiva: l'ús de la llengua ha augmentat, en els nivells acadèmics i formals, però recula en l'ús del dia a dia. El valencià ha de ser un senyal d'identitat per a tots, tant per als que el parlen com per als que no. Hi ha molts països a Europa on es viu una situació de convivència entre llengües. I el fet de tindre una llengua pròpia, natural i històrica d'un determinat territori, es valora com un element de riquesa. És el cas per exemple, de Finlàndia, tan de moda pel seu sistema educatiu, últimament. Allí es parla finés, la llengua pròpia (té menys parlants que el valencià), i a les escoles s'estudia suec i altres llengües estrangeres. El bilingüisme de gran part de la població ajuda a aprendre noves llengües.

LV. Quin paper hauria de jugar l'administració pública en aquesta defensa i cura del valencià? Com a alcoià, mestre i president d'una entitat com la Coordinadora, penses que s'ha jugat aquest paper?

FG. Hem de tindre molt clar que el valencià, o és de tots, o no serà de ningú. Tots els partits polítics, amb independència de la seua ideologia, haurien d'assumir que el valencià no té color polític, és de tots els valencians. I deixar d'utilitzar d'arma electoral i per a generar conflictes absurds i ridículs, com hem vist fa poc a les Corts. A partir d'ací, l'administració ha de predicar amb l'exemple: utilitzar la llengua i facilitar i assegurar el seu ús en totes les situacions. Les persones, a nivell individual, són lliures per triar quina llengua utilitzaran. L'administració no. Ha de tindre clar que ha de defensar la llengua pròpia, perquè és allò natural i necessari per a preservar la riquesa cultural de cara al futur.

LV. A què ens estem referint quan parlem de Política Lingüística?

FG. La política lingüística és l'actitud que ténen les diferents administracions respecte a la llengua: quina llengua ulitzen i com. La millor política lingüística que se li pot demanar a un ajuntament, a una diputació o a una conselleria és que utilitze el valencià amb normalitat. Sempre es posa d'excusa que hi ha persones que no l'entenen. El millor favor que podem fer-li a una persona nouvinguda i la millor mostra d'educació és tractar-la amb igualtat, com a la resta d'alcoians, donar-li l'oportunitat d'integrar-se, de llegir i escoltar la llengua en cartells o converses. El contrari és discriminar-la.

LV. Heu percebut algun canvi/millora/empitjorament, dins d'aquest àmbit, els darrers quatre anys de Govern de progrés a la ciutat? Ha faltat alguna cosa?

FG. És fonamental que un alcalde, un regidor, un conseller o un president de la Generalitat parle valencià en públic. Entra en el càrrec de qualsevol responsable públic. A més a més, que demostre interés de parlar bé. Perquè parlar i escriure bé, en qualsevol llengua, és un indici de prestigi i de cultura. El fenonem del «caloret» va evidenciar que una senyora pot ser alcaldessa de València durant vint-i-cinc anys i passar de la llengua que porta el nom de la seua ciutat. Algú pot imaginar un alcalde de Madrid parlant com li rotara, o un alcalde de París que menyspreara el francés? No podem demanar a tots els polítics que pensen i actuen igual, però sí que compartisquen uns mínims de coherència i de trellat.

LV. Una sola persona coordina aquest gabinet a l'Ajuntament d'Alcoi, penseu que és suficient per a una ciutat com la nostra?

FG. Si tots els funcionaris tingueren algun dia competència lingüística en les dues llengües oficials, com diu la llei i el sentit comú, no caldria ningú per a traduir textos i podrien dedicar-se els esforços a moltes més coses, dins de la promoció cultural. El treball en equip sempre és més productiu que en solitari. El gabinet de normalització d'Alcoi fa molta faena. També és cert que la normalització no depén solament d'un departament, és cosa de tots. Des de festes a turisme, passant per educació o promoció econòmica, han de tindre una actitud sensible i receptiva. I quan no, se'ls ha de dir. Aconselle a tots els nous regidors que lligen el reglament municipal de normalització lingüística que es va aprovar a Alcoi, al ple, democràticament, en la dècada dels noranta, i que continua vigent. Que el lligen i que l'apliquen. Tampoc estaria de més modernitzar-lo.

LV. Ara fa alguns mesos El Tempir d'Elx (entre d'altres) criticava durament a l'Ajuntament d'Alcoi per haver promogut una campanya de promoció de les Festes de Moros i Cristians a la ciutat alacantina i haver retolat tota la cartelleria en castellà. Va faltar en aquest tema una dosi de bona Política Lingüística?

FG. El Tempir és l'associació germana de la nostra coordinadra a Elx i a la comarca del Vinalopó. Les dues formem part d'Escola Valenciana. Per tant, el que diuen ells, és com si ho digurérem nosaltres, perquè els objectius són els mateixos. La regidoria de turisme, com qualsevol altra, ha de tindre clar que la promoció turística de la ciutat no és incompatible amb lús del valencià: als pobles on es parla valencià, com a Catalunya i a les Balears, s'ha d'utilitzar també la llengua pròpia. I no cal que els ho diga ningú, és el més natural del món. D'igual manera que a l'hora de fer cartells per als carrers, el més lógic és usar el valencià. Si no l'usem nosaltres qui voleu que ho faça? És curiós com de vegades, els de fora valoren més el que tenim que els d'ací. Al forn del meu carrer, per exemple, atén una dependenta argentina. Al principi, la dona es queixava que molta gent, en sentir-li l'accent, es passava automàticament al castellà, i no la deixaven aprendre ni practicar el valencià. Ara, ja el parla perfectament, sense que ningú no li ho haja manat. No ho va fer per altruisme, sinó per interés. Com a dona intel·ligent, va entendre que l'havia d'aprendre, per integrar-se millor amb la seua clientela. I n'està ben orgullosa.

LV. Acabem de viure un canvi de Govern a la ciutat. Ara el PSOE governarà en solitari i en minoria, sense Esquerra Unida ni Compromís. Què demanaries o quin suggeriment li faries al nou regidor de l'àrea competent?

FG. Nosaltres hem tingut molt bona relació amb els últims responsables de la regidoria de normalització. Parlant a títol personal, Jordi Tormo és un fenomen, tant a nivell humà com professional. I Paco Agulló una persona molt compromesa i responsable. Va ser un plaer tractar amb ells i espere que els vaja molt bé en el futur. Al nou equip de govern, com a tota la corporació municipal, li desitge, primer, sort, encert i paciència, que en necessitaran, i a manta, en els temps que corren. I després, que no obliden mai que la millor virtut d'un polític (a banda de l'honradesa i la capacitat de gestió), és la proximitat. Els polítics han de recordar que vénen del poble i els ha votat els poble. I sobretot, saber escoltar per entendre, i entendre per creure en el que fan. Primer escoltar i després actuar.