Fred a la vora de l'infern

En la vesprada d’un fred dissabte, a casa, no hi havia res millor a fer que seguir l’Alcoyano per la ràdio. El partit del Numància es convertí en una metàfora perfecta del tema de conversació estrela de la setmana passada: l’oratge.

Jo no sé als demés, però crec que totes les alertes i recomanacions sobre la baixada de temperatures han unflat artificialment la sensació de gelor. Bé, sí, fred hem tingut, però tampoc res extraordinari, almenys a Alcoi.

A Los Pajaritos els jugadors sembla que eixiren condicionats per la fama que té Sòria i per les notícies que arribaven. La premsa i el mateix club pareixien molt més preocupats per les condicions meteorològiques que no per l’equip que tindríem enfront. Quan es dóna tanta importància a un fet conjuntural –i no determinant, perquè al cap i a la fi el fred i el terreny de joc era el mateix per als dos equips– pareix inevitable la desfeta. Per altra banda, no sembla massa just carregar tintes contra els jugadors o l’entrenador, o extraure conclusions importants.

El que sí és preocupant és el fet d’estar quasi més pendents dels resultats dels nostres rivals, una vegada que el partit va quedar sentenciar amb el segon gol. En realitat, porte moltes jornades preocupant-me pel que han fet els que, ara per ara, semblen els nostres companys de travessia. Segur que no sóc l’únic que el diumenge s’alegrà de la victòria de l’Hèrcules –l’Hèrcules!– davant el Cartagena.

Càbales, sumes de memòria o amb els dits, consultes insistents a Internet o el teletext, preguntes a mon pare... Eixa es la rutina partit darrere partit. No s’ha acabat l’encontre de l’Alcoyano i ja vull saber el resultat dels de la “nostra” lliga. Tal volta no deuria dir-ho, però aquesta ansietat fa que, de vegades, enyore la tranquil·litat i la placidesa del grup III de la Segona B. 

Com cada diumenge comprove la distància que ens separa del descens directe, m’he adonat que des de fa moltes jornades tenim un marge d’error, un coixí que varia entre un i quatre punts. De fet, en les cinc últimes jornades els darrers set equips de la classificació no hem sumat massa punts; això explicaria que sempre estiguem els mateixos. El Vila-real B ha fet cinc punts d’un total de quinze; després apareixen el Xerez, Cartagena i l’Alcoyano amb quatre punts; el Nàstic ha aconseguit una victòria en cinc partits, i finament l’Osca i el Girona només han arreplegat un miserable punt.

Aquesta dinàmica compartida és un símptoma de la polarització de la lliga: per una banda tenim els set o huit equips que lluitaran per ascendir; després estan els que no patiran a priori, com l’Alcorcón, el Múrcia o el mateix Numància; per últim, tenim la “lliga” del descens, formada pels set equips ja nombrats i potser el Sabadell, Guadalajara o Recreativo.

Ara mateix ens separen tres punts de l’infern. Si convertim en una costum això de mirar cap avall totes les setmanes potser caiguem alguna volta, però per sort no seria ni molt menys definitiu, almenys per ara.

GUILLERMO J. PÉREZ