La Fura dels Baus ha revolucionat la Mostra de Teatre 2015 amb el seu català afrancesat. Gran part del públic ha quedat decebut per l'espectacle que ahir portaren al Calderon, Temptacions. Alguns diuen que han aprofitat el seu segell per fer "qualsevol cosa". Jo que crec que tots valorem considerablement l'esforç fet per Vanesa Papa, l'única actriu de la peça durant els 50 minuts que dura. I el valor conceptual de la trama. L'obra gira en torn a les obsessions i els "vicis" que ens ofeguen en la societat actual, com ara, per exemple, les noves tecnologies, el fast food i l'estrés en general. Per Marta Rosella Gisbert
La Fura dels Baus ha revolucionat la Mostra de Teatre 2015 amb el seu català afrancesat. Gran part del públic ha quedat decebut per l'espectacle que ahir portaren al Calderon, Temptacions. Alguns diuen que han aprofitat el seu segell per fer "qualsevol cosa". Jo que crec que tots valorem considerablement l'esforç fet per Vanesa Papa, l'única actriu de la peça durant els 50 minuts que dura. I el valor conceptual de la trama. L'obra gira en torn a les obsessions i els "vicis" que ens ofeguen en la societat actual, com ara, per exemple, les noves tecnologies, el fast food i l'estrés en general.
Les figures geomètriques bàsiques que la història presenta a l'espectador, mitjançant pantalles de projecció, pareixen voler empassar-se'l, a més de la música, intimista, fins i tot intimidadora, alguns cops. Colors i textures molt ben assolits a sobre de l'escenari.
La definició que la companyia catalana fa de l'espectacle és perfecta: "Una reflexió sobre la pluja d'estímuls que cau sobre l'ésser humà, que el qüestionen, el jutgen o el condueixen al triomf o al defalliment." El destí de Vanesa Papa és tràgic. En aquesta versió actualitzada de La història d'un soldat, d'Igor Stravinsky, com és Temptacions, tot queda sotmés a un procés elíptic, de repetició o de reflexió, que lliga a l'espectador, de cap, peus, i sobretot ment, a la realitat més immediata. Li agrade o no.
Per Marta Rosella Gisbert