- Tot ha acabat com si s'haguera disputat la final del Trofeu Filaes, amb els jugadors de l'Alcoyano repartint sabates i calcetins als xiquets. La desfacció amb l'afició ha arribat al punt més alt, i l'Alcoyano -en general- ha tocat fons.
Jornada final esperpèntica la viscuda en un Collao ple d'aficionats al futbol, que no a l'Alcoyano, i que ha acabat amb empat a zero davant del Castilla i que ha enviat directament el Deportivo a Segona federació després de 5 anys en Primera. En acabar el partit, el públic ha envaït la gespa i s'ha generat una incòmoda tensió entre part de l'afició de Gol B i la gran majoria de jugadors. Garrido, que no té títol d'entrenador però ha excecit de míster, ha donat la cara en roda de premsa. Sense rastre de ningú més: Ni director esportiu, ni president, ni de don Juan Carlos Ramirez. Runa total i més que merescut descens.
Si hem de trobar una cosa positiva d'aquesta lamentable història que s'ha arredonit amb una jornada esperpèntica des del punt de vista organitzatiu i institucional ha etsat l'actitud dels jugadors. Limitadíssims, molts d'ells pre-jubilats i altres pensant en la temporada que ve. Almenys ho han donat tot en aquest encontre davant del Reial Madrid-Castilla, que ha estat molt digne i que ha competit molt bé. En el descompte, Albisua ha estavellat un baló en el pal, però quasi que millor així, perquè d'haver guanyat, la tragèdia haguera estat pitjor, perquè 'els amics' de l'Hèrcules han pedut 2-3 davant del Sanluqueño i el Marbella també ha guanyat. No haguera servit de res, per tant, véncer el Madrid.
L'actitud, bona, com sempre Pastrana, Farru, Losada i Imanol. Poc més. Alinear a Yacine ha estat un insult des que va fitxar en febrer, com també Cristian Herrera o els dos porters, que han estat molt desafortunats tot l'any.
La situació és tan delirant a El Collao que l'equip ha acabat la Lliga sense entrenador oficial i sense que ningú de la SAD haja donat la cara després del descens. Garrido, que ha fet d'entrenador però sense títol., ha estat qui ha demanat perdó en una sala de premsa que cau a trossos i on de sobte s'apaga la llum del sostre. Sort que no hi havia premsa de Madrid.
Del partit es pot dir poc més, que Primi ha estat expulsat per tombar un rival que anava directe a porta, i que alguns aficionats de Gol B, amb dubtosa capacitat per a raonar com éssers humans, han insultat a De Palmas quan l'han substituït. Tot per ser propietat de l'Hèrcules. Vergonya aliena i en certa mesura, aquests ximples li han donat la raó don Juan Carlos Ramírez quan, ara fa un any, va qualificar més o menys de 'paletos' els alcoians'.
Com si res
La desafecció és tal, que el públic quasi ni ha animat durant el partit. La iniciativa de regalar entrades també ha estat desafortunada. El camp s'ha omplit de xiquets als que els feia el mateix estar en El Collao que en el Trofeu Filaes. Això sí, ens han fet eixir els colors a tots quan, en xiular el final l'àrbitre, han envaït el camp per a fer-se una foto amb Raul González Blanco. Delirant, esperpèntic.
Una vegada el camp s'ha mig buidat de la xicalla, els 200 de Gol B (inclosos els que no tenen massa llums) han increpat alguns jugadors i han demanat tímidament la dimissió de la directiva (L'Alcoyano no té directiva, té Consell d'Administració), del director esportiu, Josele González, i de Toni Justicia (el president).
Tot ha acabat com si, en efecte, s'haguera disputat la final del Trofeu Filaes, amb els jugadors de l'Alcoyano repartint sabates i calcetins als xiquets. I molts alcoianistes, el que paguen el seu carnet d'abonat i s'han xuplat els partits del Fuenlabrada i el Betis B, han tornat a casa plorant per dins i pensant en temps millors. Perquè sembla que ara no passarà res. L'Alcoyano és d'un senyor, i pot fer tot el que li vinga de gust.
I l'entrega d'entrades, també cutre, com tot. Sense prioiritat per als abonats i donant totes les que demanaven els primers de les cues.
Una cosa bona: No es pot fer pitjor. L'Alcoyano ha tocat fons.