ENTREVISTA AMB LA PRESIDENTA DE FONÈVOL
P- Després de 8 anys d'anades i tornades i sense moltes solucions, com manteniu la paciència i l'esperit de lluita?
GB- Som conscients que açò és una carrera de fons, Ho sabíem des del primer dia. Recorde en la primera reunió que vam tindre que vam planificar que tardaríem a resoldre la integració de la dona uns dos anys, i que els fons que obtinguérem, els donaríem a una altra ONG. En aquell moment vam pensar que pel que lluitaven era just, i encara ho pensem. És el que ens manté vius.
P- Però si no heu aconseguir eixir, ni vos fan cas, ni han fet cas a la Justícia que ha dictat al vostre favor...
GB- No opine el mateix. La integració de la dona és progressiva i visible. Potser no estem integrades en igualtat de condicions, però cada any ixen més dones com a músiques, percussionistes, xiquetes, adolescents i dones amb el vestit que denominem "de drets 0", o comunament conegut com de col·laboradora femenina. Són situacions que sorgeixen, i si sorgeixen és perquè la Societat a soles les vol. El procés és imparable, i ho visualitzem en detalls que poden ser insignificants però que tenen la seua rellevància. Per exemple, fa ja dos anys que la mare del Sant Jordiet participa en el llançament i entrega de fletxes des de la carrossa després de l'aparició; també tenim constància d'assajos de filà mixtos i en filaes que no necessàriament tenen càrrec, o en els soparets les dones dels festers ja participen de l'acte.
P- I paga la pena tot aquest esforç? Només és una festa...
GB- Al contrari, no és només una Festa. Afecta als meus drets constitucionals. Els mateixos que els del vot o el dret a obrir un compte corrent sense la necessitat que signe el teu home. Clar que val la pena, per això estem ací.
P- Com veus el tema dels vestits femenins?
GB- Les persones si es deixen enganyar és perquè volen. Ha estat una solució innecessària pensada per a guanyar temps. El que ha provocat o pot provocar és un agravi comparatiu amb els homes, perquè aquestos no teniu l'opció d'eixir sense pagar. En qualsevol cas, si eixa és la solució, la del vestit femení, el que cal ara és que les deixen progressar i puguen accedir a tindre els mateixos drets que els homes. Vestit femení però amb eixe vestit, igualtat de condicions i integració per a les dones que opten pel vestit femení. Les dones haguérem eixit abans, això és cert, si no hagueren improvisat amb el vestit "0 drets".
Més greu és el cas de Núria Martínez, qui si es passa al vestit femení perdrà tots els drets adquirits durant tots els anys que està apuntada.
P- Què està fent-se amb Núria?
GB- S'està vulnerant tots els seus drets, perquè li correspon fer esquadra per roda. Coneixes algun home a qui no hagen deixat fer esquadra per ser home?
P- I quina és la solució?
GB- Integració total. Val que uns anys, mentre arriben les dones més joves a ajuntar-se 11 per fer una esquadra, es podria pactar de manera temporal una esquadra mixta si la majoria no en vol que s'institucionalitze. Però la normalitat ha d'arribar en breu. No entenc per què s'ofenen per les esquadres mixtes. És per criteri estètic? Cadascú té el seu gust i no pots jutjar la resta per l'estètica. En qualsevol cas, els drets constitucionals estan per damunt dels estètics.
Fa huit anys que estem repetint el mateix. Des de Fonèvol hem plantejat un desig i una realitat: la integració. Com que ve des de Fonèvol, no és benvinguda la idea. Potser és el moment en què s'haja de plantejar des de dins la Festa.
P- Què està passant amb la Festa?
GB- No es pot desvincular la Festa de la Societat, que és el que està passant. Pel tema de la dona, però també perquè hi ha un problema amb la gent que no pot vindre perquè viu i treballa fora d'Alcoi. Dels 60.000 habitants, només en poden participar amb tots els drets 30.000 (que són els homes, suposant que hi ha paritat) excepte les poquetes dones que ixen. Dels 30.000, només ixen 6000. Ahí està passant alguna cosa.
P-A Fonèvol se l'ha acusat de ser una associació que ha anat en contra de la Festa...
GB- Anem a vore. Les festes les paguen amb els impostos de tots, i a mi no em deixen participar. Ens han venut com a les roïnes de la pel·lícula, però és que la Festa la regeix una entitat privada -que és l'associació- amb diners públics. I estan discriminant.
P- També se'ls ha acusat d'entrar ‘massa fort' amb el tema dels tribunals.
GB- Vam anar a una filà, vam demanar entrar. Ens van dir que no perquè som dones. Li demanem empar a l'alcalde i l'associació. No ens fan cas al·legant que l'assemblea és sobirana per pendre decisions. Què ens queda? Per desgràcia els tribunals. Perquè en tot açò, salvant les distàncies i amb molt de respecte, hi ha una forta dosi de maltracte psicològic cap a les dones que hem tractat d'entrar en la Festa. Esta no és una festa ni democràtica ni participativa.
P- Penses que algunes dones que volen eixir s'han tirat arrere pel caràcter mediàtic que adopta aquest assumpte? És a dir, si ixes, en compte d'anar amb el barret i la mentireta, sembla que vas cridant l'atenció i ets objectiu dels mitjans de comunicació...
GB- Ni Hermínia Blanquer ni Núria Martínez són precisament dos dones especialment protagonistes socialment. La premsa i la Societat en què vivim dicten aquestes coses. Som les primeres que voldríem discreció, però és la factura que hem de pagar.
P- És aquest un problema educacional?
GB-Resulta curiós com als joves homes se'ls mima perquè no deixen la filà durant els anys de l'adolescència, quan van a estudiar fora o s'amplien les ofertes d'oci. Sempre hi ha un tio que paga la fulla del nebot, o un pare que el primer que fa és pagar el vestit nou per al seu fill. Amb les filles no passa el mateix. No conec ni una dona d'un directiu de l'associació que estiga a favor de la integració. A les xiquetes, quan es fan grans, els diuen que no poden eixir més i les paguen un vestit de boato en algun càrrec. I ahí s'acaba la història.
P- Què hi ha d'eixe tòpic que diu que és la dona alcoiana la que no vol eixir?
GB- Jo accepte que la majoria no vulga que la dona participe. Però és que cada vegada hi ha més dones als vestits femenins, de músiques o als seguic