Gemma Ballester: "M'agradaria viure la festa des de dins, els 365 dies de l'any, amb total normalitat"

No perd l'esperança de formar part d'alguna de les 28 filaes dels Moros i Cristians d'Alcoi. Ho intenta des de fa més de deu anys en els quals ha lluitat com una de les responsables de Fonèvol, l'Associació per a la integració de la Dona en la Festa d'Alcoi. Una entitat amb 120 membres que desitjaria desaparèixer del mapa. I açò només s'aconseguirà quan qualsevol dona que ho vulga, puga ser festera amb les mateixes condicions i drets que els homes.

-Com descriuria el temps que ha passat des que es crea Fonèvol? 
Han sigut 13 anys d'una lluita ininterrompuda per fer visibles a les dones que desitgen participar plenament en les festes de moros i cristians d'Alcoi i reivindicar els drets que fins ara se'ls estan negant. Ha sigut i segueix sent un camí lent i dolorós encara que té les seues compensacions, com les amistats, complicitats i reconeixements que s'han creat dins i fora del grup, tal com es va poder observar en la desfilada nocturna que va organitzar Fonèvol el dia 14 d'abril. Som plenament conscients que el temps ens donarà la raó. I seguim treballant en les nostres reivindicacions amb la vista posada en un futur en el qual hi haja plena igualtat en totes les filaes de moros i cristians d'Alcoi.

-Quan es dissoldrà Fonèvol?
Quan qualsevol dona que vulga participar en les festes de moros i cristians d'Alcoi tinga els mateixos drets que un home.

-Diumenge van participar dues esquadres de dones en la primera Diana. És un gran pas? 
Sí, és la imatge de normalitat que totes les filaes haurien de tenir en uns anys, ja que totes tenen xiquetes que participen actualment. Són els festers i els dirigents de cada filà els qui han de dedicar uns moments a pensar per què aqueixes xiquetes que tenen actualment no es converteixen en festeres quan compleixen els 18 anys. Se'ls convida a abandonar la filà? Se'ls pregunta si volen quedar-se, i en quines condicions? Se'ls ofereix la possibilitat de participar amb tot el dret o només se'ls ofereix un paper d'acompanyant sense drets? Han pensat alguna vegada a parlar amb les esposes, núvies o germanes dels festers i preguntar-los si volen participar més activament en la filà? Actualment, de les 28 filaes, encara hi ha 17 que no tenen dones de ple dret. Ens queda molt treball per fer.

-És conscient que parlar d'aquests temes de discriminació en el segle XXI en l'Europa occidental pugues -com poc- sonar a ranci i desfasat? 
Sí, molta gent no s'ho creu. Tenim la falsa imatge que hem aconseguit la igualtat perquè veiem a multitud de dones desfilant en les entrades amb el vestit d'acompanyant però les dones que demanden igualtat volen, a més de poder desfilar el Dia de l'Entrada, poder gaudir de la festa els 365 dies a l'any, exactament igual que ho fa un home actualment.
Desgraciadament tenim molts exemples que il·lustren la discriminació de la festa de moros i cristians d'Alcoi: a Hermínia Blanquer la Filà Navarros li va prohibir fer una esquadra per ser dona; Núria Martínez porta més de 18 anys pagant la mateixa quota que els seus companys festers en la Filà Alcodianos però no pot fer esquadra per ser dona ja que van prohibir fer esquadres mixtes; les votacions es van instaurar en les filaes per a impedir l'accés de les dones; cap xiqueta pot representar a Sant Jordiet, que representa la lluita del ben contra el mal; en la majoria de les filaes una dona necessita un home fester com a referència per a sol·licitar l'entrada i fins i tot la seua signatura i quan la dona se separa o es divorcia del seu marit perd el dret d'accés a la filà; l'Associació de Sant Jordi no té constància de quantes dones participen en la festa ni en quines categories; ... I així podríem seguir. El conflicte sorgeix del fet que una entitat privada, amb dret d'admissió, gestiona i organitza unes festes populars, en les quals, teòricament, pot participar qualsevol ciutadà/a.

-Vostè personalment ho ha passat malament en el seu intent de participar en les festes d'Alcoi. Parle'ns de la seua experiència.
Vaig presentar la meua sol·licitud per a entrar en la Filà Navarros. Va haver-hi una votació -que mai s'havia fet amb anterioritat- i el resultat va ser un patró en el qual a tots els homes (28) se'ls va votar que sí i a totes les dones (3) se'ls va votar que no. L'únic criteri va ser el nom i cognoms del sol·licitant. Ho denunciem a l'Audiència Provincial d'Alacant i va fallar a favor de les dones, declarant la nul·litat absoluta de la votació en el que afectava a les dones. Li comuniquem a la filà Navarros la decisió de l'Audiència Provincial i que, per tant, nosaltres enteníem que estàvem admeses en la filà. Els responsables ens van comunicar que si volíem entrar en la filà havíem de passar per una nova votació.

-L'assumpte de la integració de la Dona ha arribat a transcendir a les relacions personals a Alcoi?
Per descomptat, ens consta que s'han perdut amistats i s'han soscavat relacions familiars per tenir opinions divergents en aquest tema. La defensa de la igualtat de la dona en l'àmbit de la festa xoca frontalment a Alcoi amb la mentalitat d'aquells que anteposen la tradició ("les dones no anaven a la guerra") i/o l'estètica ("les esquadres de dones són de poble") a la constitució i no accepten que una dona puga compartir el seu àmbit fester, són com a xiquets que no volen compartir el seu joguet, però el seu joguet ho paguem entre tots/as i la dona és una ciutadana més, amb els mateixos deures i els mateixos drets, i un d'aquests drets és participar en la festa de moros i cristians de la seua ciutat.

-Val la pena tot aquest esforç tractant-se d'una festa (assumpte menor)?
Per descomptat que sí, la festa reflecteix la realitat de la Societat, de manera que si en la festa es discrimina és perquè en la Societat també, i vull creure que si aconseguim millorar en la festa millorarem com a societat. A més a Alcoi la festa és molt important i bona part de les relacions socials i de les activitats culturals giren al voltant de la festa. Com més participativa, transparent i democràtica siga, millor resultat s'obtindrà. Fa deu anys hi havia 6 dones de ple dret d'un total de 6.000 festers, és a dir, un 1 per mil, actualment hi ha unes 20-25 dones de ple dret, no sabem el nombre exacte encara que ho sol·licitem a l'Associació de Sant Jordi diverses vegades cada any. Ens queda molt treball per fer.

-S'han sentit recolzats pels partits d'esquerra a Alcoi que han estat governant aquesta legislatura?
Durant la major part de la legislatura el govern municipal ens ha recolzat de manera tímida, ha sigut durant l'últim mig any quan hem vist una inflexió: l'autorització que ens van donar per a participar en l'entradeta va ser, per primera vegada, un suport important a la nostra causa.

-Quant temps ha de passar perquè la Dona estiga totalment integrada?
Estem veient enguany 2015 canvis importants que ens fan pensar que a partir d'ara es pot avançar més ràpidament. Segurament haurem d'esperar uns 10 anys més. No tinc una bola de cristall però espere que siga abans que es jubile la primera dona festera, i Núria Martínez va ingressar l'any 1997, li falten 12 anys per a jubilar-se.

-S'apuntarà vostè a una filà algun dia?
Per descomptat, m'encantaria poder viure la festa des de dins, els 365 dies de l'any, amb total normalitat, amb amics i gaudint tots els actes de la festa.

-Crear els vestits de col·laboradora amb drets 0 i cost 0 ha sigut un parany per als 'tradicionalistes'? Molts homes pot ser que demanen aqueixa condició en sentir-se discriminats.
Crear els vestits femenins va ser una duplicitat innecessària, una estrategia perquè les dones estigueren separades dels homes per la prohibició de les esquadres mixtes i tardaren més a participar en els actes rellevants. Les discriminacions sempre acaben sent dolentes per a tota la societat en el seu conjunt, tant per a homes com per a dones. Personalment pense que cada persona ha de poder triar el seu paper en la festa: participació plena o només col·laboració, tant per a home com per a dona.

-Li preocupa que els joves siguen contraris a la integració de la Dona?
Sí, semblava que la societat avançava cap a la igualtat, però ara tenim exemples d'homes majors que pensen que hem d'avançar i joves que desitgen conservar el lloc dominant, sembla que la societat està fallant en aquest tema. Sabem que en l'escola es treballa la coeducació així que aquests patrons contra la integració de la dona en la festa s'han d'haver après en altres àmbits: a casa, la filà o els amics.

-Es diu que la Dona no està integrada perquè és ella la que no vol... I si volguera, estaria dins.
Els sociòlegs diuen que en les societats tant homes com a dones tenen unes idees semblants i hi ha persones masclistes dels dos sexes. De totes maneres com les dones no tenen dret a votar com volen les seues festes, en aquests moments són els homes els que no estan permetent la integració a les dones que ho demanen. A més culpar de la discriminació a les persones discriminades és injust.
Els intents de les dones de la meua generació d'integrar-se en la festa d'Alcoi han tingut resultats negatius i aquest fet ha dissuadit a moltes altres dones d'intentar-ho. Però la nova generació que ara està començant a donar exemple positiu (Marrakesch i Realistes) ja està canviant el panorama fester, i aquest fet és imparable. Hem d'assegurar-nos que a partir d'ara qualsevol dona puga incorporar-se a la festa sense cap obstacle.

-Què li diria als més talibans de la festa si els tinguera davant?
Sempre els pregunte si no tenen esposa, núvia, o filla que vulga participar en les festes i em responen que no, però jo no m'ho crec. En qualsevol altre àmbit (familiar, professional, cultural) la dona ja participa en igualtat i la festa ha de poder ser compartida perquè és de tots i de totes. El futur ens donarà la raó. Temps al temps. I estic segura que nosaltres ho veurem.

Perfil
Nom complet: Gemma Ballester Pascual
Edat: 49
Professió: professora de secundària d'anglès 
Data de creació de Fonèvol: Abril de 2002, quan la Filà Navarros prohibeix eixir en esquadra a Hermínia Blanquer per ser dona.
Nombre d'integrants: 120 (masculins: 20 i femenins:100)