Gràcies pels Testos

Amb quina facilitat s'empra la paraula «expert»; amb tanta que pense que la mateixa es comença a devaluar. Amb tanta que permet a un suposat «expert en màrqueting» criticar amb excessiva lleugeresa un fet tan essencial com que es destinen fons a les vitals (sí, VITALS) àrees verdes, tan necessàries per al desenvolupament social d'una ciutat.

I és que pense que cap expert en màrqueting, ni cap empresari que s'aprecie, menysprearia de forma tan despòtica la inversió en testos i biofiltres. I no soles per l'importantíssim factor estètic —el qual genera atracció cap a inversors i habitants (a més bonica una ciutat més atraient)—, sinó també per una innegable protecció per a la salut.

 Aquest «expert en màrqueting» no sé si serà (almenys no ho demostra), però, pel que escriu al seu article d'opinió, s'entreveu que no és cap expert en ambient o salut. Seré expeditiu, al contrari del que deixa entreveure el company al seu article, l'aire de la nostra ciutat dista molt de ser òptim; el fet de tindre dos parcs naturals no és suficient per a pal·liar una orografia que impedeix la correcta neteja d'un aire saturat del fum de fàbriques i vehicles (o, com diria Txarango, del «fum del poble i l'aire dels senyors»). El propi lector pot comprobar fàcilment els indicadors del nivell de PM 2.5 o ozó un dia laborable, els quals inclús els dies que estan en verd estan lluny de dels valors de referència de la OMS. Els efectes sobre la salut es poden contrastar entrant a www.pubmed.org, on fent una recerca simple d'aquestes partícules podrà fàcilment comprovar lo nocives que són per al nostre cos, relacionades amb moltes malalties, inclús amb un increment directe de la mortalitat.

Recorde, no fa massa, anar al carrer Entença, a vorer uns filtres per a depurar l'aire de la casa; era impactant comparar un nou amb un utilitzat, negre com el carbó (només n'hi ha que vorer les façanes de les cases d'aquest concorregut i estret carrer per a fer-se una idea); el mateix color del qual se'ns impregnen els pulmons a les alcoianes i alcoians... El color de la mort.

«No fume», diem alguns; disculpeu-me, però és una veritat a mitges, ja que simplement per respirar als nostres carrers tots fumem, i a diari, ademés.

No soc cap «expert en màrqueting», però tinc clar dues coses: la primera, més espais verds, ciutat més atractiva, més inversió a llarg termini; la segona, més espais verds, més salut, amb el que això significa, una població més activa, eficient, però, sobretot, més feliç.

Aixina que sí, com diu el títol, gràcies pels testos... Suposaran, entre altres coses, una millora econòmica i de salut per al nostre poble.

Però no puc acabar ací després de llegir l'article d'opinió de l'anomenat «expert», ja que per acabar-ho d'adobar, la crítica a l'ampliació dels espais verds i biofiltres ve de la mà, no sols d'un «expert en màrqueting», sinó d'una persona que abandera el futur d'un partit polític local, ara en l'oposició, que aspira a governar, i per tant a gestionar el nostre destí. 

I és que s'ha de tindre molta cura del que es diu... Però, més encara, s'ha de tindre molta cura del que es vota...

Em pregunte que hauria opinat de ser el seu partit el que haguera pres aquestes mesures, doncs intentant llegir el que els seus dits han aporrejat a un teclat només puc vorer una crítica buida i parcialista on el menys important és el de sempre: el ciutadà i el seu futur.

Finalitze doncs, ja que jo no tinc la supèrbia per a parlar pels meus conciutadans, dirigint-me individualment i amb humilitat al nostre alcalde: Toni, per tot el que s'ha exposat a aquest text, gràcies de cor pels testos i biofiltres.