Gràcies Xina...

Però en aquesta vida tot no és com anar a missa en cotxe, pagar poc per les coses fetes a la Xina té una contrapartida caríssima i una cara B (com les dels antics discos) desagradable.

Sí, la República Popular de Xina és eixe país de més 1.300 (mil tres-cents) milions de persones. Un país que té quasi tres vegades la població i ocupa com dues voltes l'espai de tota Europa. És eixe Estat socialista on les empreses tenen un 51% de participació governamental. És eixa economia que creix a un ritme frenètic de vora un 9% anual de mitjana i que ha duplicat el consum de petroli en poc més de 5 anys. Sí, Xina és tot això i més; no de bades van organitzar uns Jocs Olímpics en 2008.

I Xina és també eixe gran sistema polític que reprimeix la llibertat d'expressió i de la censura. És el país on el govern obliga les parelles a tindre només un fill i et fa una vasectomia a canvi d'un transistor. És la fàbrica del món on la legislació laboral, no només és mínima, sinó que s'aplica per baix cameta. És el país on, simplement, la legislació ambiental és com un gran rotllo de paper higiènic. I és, sobretot també, l'importador de tecnologia "antiquada" més gran del món.

És a dir, és l'exemple de tot el que no s'ha de fer. Primer perquè, potser, tot el creixement d'aquest país de proporcions inimaginables, sí que acabarà resultant en un augment de prosperitat i benestar material per alguns dels seus ciutadans. Però, no és lògic que Xina, i qualsevol país en vies de creixement, importe un model econòmic i energètic que, senzillament, és insostenible ambientalment. El que més espanta de tot, és que el nivell de consum d'una ciutadà xinés és com deu voltes inferior al d'un europeu o un nordamericà. Imagineu-vos el dia que s'equiparen els nivells a base de la mateixa dinàmica amb la que ens estem ja carregant el planeta... Com fer-ho? Potser apostant per una estratègia global de decreixement planificat**.

Segon, perquè sí, qualsevol producte fabricat a la Xina és infinitament més barat de fer que Alcoi, Ibi, o Xixona. Però ho és a costa de l'explotació laboral dels seus ciutadans. A costa de no haver d'aplicar mesures de respecte ambiental. A costa de no garantir pràcticament ningun dret. A costa d'exportar tones i tones i tones i tones (...) de productes per als que no s'han aplicat protocols de control de la qualitat. ETC!

Si podeu evitar-ho (no és tan complicat; simplement s'ha de mirar l'etiqueta del producte), no compreu res si no és absolutament imprescindible.

Germán Llorca
Mirades d'ARA

** El debat sobre la indefugible necessitat de créixer econòmicament ha tingut diferents etapes al llarg dels últims seixanta anys. Des de posicions més economicistes, o històriques, o ecologistes s'ha articulat un important volum de coneixement resultat de la contraposició d'idees interessants. Del créixer per tot i per tot, es va passar a la idea del creixement sostingut, per a després parlar de creixement zero i, finalment, de decreixement. Vos convide a que descobriu l'última d'aquestes idees.