Com un tren, per exemple el Xitxarra que unia Alcoi i Gandia. Harmoniós, pausat, carregat de bellesa i xicotets detalls que el fan especial. Amb força en determinats trams i amb tranquil·litat quan toca. Així podríem definir el nou disc de l'incombustible Jordi Gil presentat aquest dimecres al Centre Cultural d'Alcoi. Una obra moderna amb el toc de sempre de Gil i els acompanyaments per músics com ara Javi Blanquer, Jesús Lara o Moisés Olcina.
Com un tren, per exemple el Xitxarra que unia Alcoi i Gandia. Harmoniós, pausat, carregat de bellesa i xicotets detalls que el fan especial. Amb força en determinats trams i amb tranquil·litat quan toca. Així podríem definir el nou disc de l'incombustible Jordi Gil presentat aquest dimecres al Centre Cultural d'Alcoi. Una obra moderna amb el toc de sempre de Gil i els acompanyaments per músics com ara Javi Blanquer, Jesús Lara o Moisés Olcina.
Jordi Gil manté la posició immutable a l'escenari durant els 45 minuts de durada d'un concert que acaba, tot i ser una sessió de presentació amb cert to cerimoniós, alçant de la cadira un públic que trià, en principi, la música sobre la Champions League del dimecres. Gil, veterà dels cantautors alcoians i valencians, sembla un home nou envoltat de joves músics també 'curtits' en mil batalles i capaços de tocar mil i un estils... inclòs el de Gil.
Jordi llueix un disc molt centrat, molt redó i que segueix molt fidelment la seua trajectòria. Això sí, amb la incorporació dels arranjaments de Jesús Lara, amb la seua guitarra elèctrica o el saxo de Moisés Olcina.
Sirena de la Llibertat és com es titula aquest disc que de segur, triomfarà al circuit de la música en català. Triomfarà perquè ho té tot: lletra reivindicativa, música i una veu que atrapa. Homenatge a l'Ovidi (resulta curiós que Jordi Gil haja quedat fora de tots els homenatges de l'any Ovidi), i també record al tren Xitxarra (eixe que anava a Gandia).
I per acabar, un himne, 'Tornem a ser herois', un dels 'hits' del disc que podria ser la cançó de l'alcoiania més moderna, amb pinzellades de revolució, de Moral i de super-herois. La sessió acabà amb 'Apocalipsis', una mena de curiosa catarsi que deixà un fantàstic sabor de boca als assistents.