Himmelweg, camí de l’infern

S’obri el teló. Una voluntària de Creu Roja aterra a Himmelweg, un idílic oasi en meïtat del bosc que en realitat és un camp de concentració nazi on hi conviuen jueus. Himmelweg, camí del cel és el magnífic text de Juan Mayorga, Premi Nacional de Literatura Dramàtica, revisat mil cops. Però, com el mateix autor diu, aquesta versió impressiona. 

Himmelweg és, en realitat, el camí, el sender, cap a l’infern. La maestria de l’obra es centra en el teatre que, els seus protagonistes, fan dins del mateix teatre. L’objectiu del guarda alemany del camp és que tothom aparente que és feliç: que interprete el seu paper, perquè solament així es salvarà d’escoltar els trens, que ignoren mentre es centren en l’assaig de les seues vides fictícies. La voluntària de Creu Roja, però, no és conscient d’aquest fet, en teoria: per a ella, l’obra està tan ben representada que és versemblant. Els jueus estan a Himmelweg per convicció, juguen tranquilament a la baldufa, a l’estil alemany, i estan satisfets de trobar-se en un lloc amb tanta pau. La representació de Mayorga és terror, inquietud, tendresa, por i, sobretot, realitat i ficció alhora. Magistral.

Crítica de Marta Gisbert