Hipòlit Agulló: “Els polítics mai s’han cregut la Llei de la Dependència i els dependents no tenen clar que és un dret fonamental”

Hipòlit Agulló és membre de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència de l'Alcoià i el Comtat. També, és pare de Pau, un xiquet amb paràlisi cerebral infantil tetraplègica. Hipòlit coneix en primera persona les conseqüències de les retallades que estan havent a la Llei de la Dependència i s'exposa diàriament a la duresa de la situació. Parlem amb ell d'això, i entre d'altres moltes coses, la poca aplicació efectiva de la Llei des del principi, del poc coneixement real de la dependència per part dels polítics i la societat en general i les nombroses accions que han dut a terme per tal de canviar les circumstàncies.

ANDREA MORENO. La situació de la dependència apareix amb prou freqüència als mitjans de comunicació, això potser faja que es done per suposat que tot el món està assabentat del que passa i les seues repercussions. Penses que és així? La societat en general és realment conscient de la problemàtica?

HIPÒLIT AGULLÓ. Jo pense que encara no és prou conscient de la problemàtica. Inclús molta gent que és dependent o té familiars dependents, encara no s'ho veuen vindre. Arran les últimes retallades del decret del 13 de juliol, que han retallat un 15% l'ajuda econòmica i han tret als cuidadors de la Seguretat Social, pareix que la gent ho sàpiga més, però falta moltíssima més conscienciació per part de la gent

AM. Creus que precisament la falta de consciència de certs sectors polítics és la que provoca les decisions preses en aquesta matèria? O en canvi, la base és una altra?

HA. Prenen les decisions sense contar directament amb els dependents. Pense que ells veuen la dependència des de darrere de la taula, no s'apropen realment a conèixer el que significa tindre o ser un dependent. Crec que si conegueren de primera mà açò, no prendrien moltes de les decisions que han dut a terme. Està clar que hui en dia, hi ha la crisi que hi ha, però s'han de tindre prioritats. Ser dependent o tindre un dependent és una qüestió vital , s'ha de prioritzar això i altres aspectes ja anar seqüenciant-los segons importància. Apart, la societat també es pensa que la Llei és com una donació i la gent no té clar que està a la mateixa altura del dret de dur el seu fill a l'escola o anar al metge de capçalera. Els polítics mai se l'han creguda i els propis dependents tampoc tenen clar que és un dret fonamental.

AM. El plantejament inicial de la Llei de la Dependència, abans de ser modificat a causa de les retallades, cobria totes les necessitats dels dependents o mostrava, així i tot, algunes deficiències?

HA. El problema ja no radica en el plantejament, el més greu és la seua poca aplicació real. Ací al País Valencià els polítics mai han apostat per la Llei i aleshores, han fet tot el possible per crear entrebancs per a que no s'aplique. Tenint els serveis socials en els pobles, que haurien de ser els que s'ocuparen de les dades dels dependents, es decideix que no. Es contracta a una empresa privada que no se sap a qui pertany i gestiona les nostres dades, que no hi hauria perquè , i sense passar cap tipus de concurs i pràcticament el primer any tots els diners se'n van anar la creació d'esta empresa fantasma. La Llei de la Dependència funciona mitjançant copagament, el 50% ve de l'Estat i el 50% de l'Administració Autonòmica. Aquest 50% de l'Estat va anar a l'empresa i del 50% de la Generalitat, no es va saber res. No s'ha creat un catàleg de serveis que fóra transparent, mai hem sabut les empreses que formaven part d'eixe catàleg. A banda, l'expedient administratiu com a màxim s'hauria d'haver resolt en 6 mesos. Hi ha persones que a dia de hui encara no el tenen resolt. Cada expedient ha anat per un camí, amb unes dades ben diferents, no hi ha un criteri de per què sí i  per què no. Es vam mobilitzar a través de les plataformes i mitjançant una investigació del Síndic de Greuges es va realitzar un informe molt complet que clarificava que el procediment contenia dubtosa legalitat. Eixe informe mai va arribar a les Corts i a la responsable del Síndic li va costar el seu lloc de feina.

AM. Què queda de la Llei de la Dependència després de les contínues retallades que està sofrint?

HA. La base encara està. Hem arribat a un punt en el que ja no estem centrats en la seua correcta aplicació, sinó directament en que no s'acabe. L'any que ve es prevenen nous retalls, i no sabem fins on s'arribarà. A nosaltres l'ajuda econòmica ens l'haurien de pagar mensualment, ara ja ens deuen tres mesos i tampoc sabem quan ho pagaran ni res. És el que deia abans, ni es planteja que a un pensionista no se li ingresse la quantia corresponent a final de mes, en el nostre deuria de ser el mateix. Tampoc pense que els polítics es passen tres mesos sense cobrar les seues nòmines.

AM. És encara possible recuperar-la?

HA. Nosaltres com a ciutadans intentarem recuperar-la , que no desaparega i que s'aplique bé. El que ens queda fer és el que fem des de les plataformes, eixir al carrer, donar a conèixer la problemàtica, fer actes culturals i parlar amb els mitjans de comunicació per a que la societat se n'assabente.

AM. Quan i per què es decideix crear la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència de l'Alcoià i el Comtat?

HA. Al 2008. Prèviament s'havien fet reunions. Si al 2007 s'aplica una llei que no es duu avant en condicions, els ciutadans comencem a plantejar-nos de manera individual per què no. Vam començar a reunir-nos i vam veure que no era problema d'un, sinó de molts i això va fer que es crearen les plataformes. La primera va ser la d'Alacant. Vam fer una manifestació, va anar moltíssima gent i ens vam donar compte de que no estàvem assoles i vam començar a fer nuclis en altres poblacions i ací naix la de l'Alcoià-Comtat. A partir d'ací comencem a explicar què és un dependent i la Llei de la Dependència, fins arribar a València, on es crea la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència a nivell de País Valencià i ja s'arriba a la consolidació de les plataformes fins crear-se una nivell estatal. De tota manera, a nosaltres ens agradaria que no existiren, no es creen per gust, és per una causa que pensem que és molt injusta.

AM. Hi ha diferències entre la situació de la dependència a les comarques i la que puga haver a nivell autonòmic o estatal?

HA. No, està tot molt igualat. A nivell autonòmic som de les regions que estem més avall pel que fa a les estadístiques d'aplicació de la Llei de la Dependència. A nivell de comarca estem igual que a la resta del País Valencià. Sempre hem anat a la cua amb tot. L'Observatori Estatal de la Discapacitat, que està format per professionals d'aquest àmbit, ha fet un estudi des dels orígens de la Llei. Fins i tot, abans de crear-se, es va elaborar un document que recollia quin era el tipus de població a la que s'havia d'adreçar, perquè s'havia de fer i es va començar a investigar . Per això es crea l'Observatori. Cada any publiquen dos documents que avaluen l'aplicació de la Llei i sempre hem estat entre els pitjors. Nosaltres i la Comunitat de Madrid.

AM. Quines accions s'han dut a terme i es pensen realitzar pròximament des de la Plataforma per a lluitar contra aquesta injustícia?

HA. Hem buscat totes les vies de diàleg possibles. Hem parlat amb el Síndic de Greuges, el Delegat de Govern, en el Defensor del Poble de Madrid, en caps de molts partits polítics. Esta setmana ens reunirem en la Consellera de Benestar i el d'Hisenda també. Hem fet moltíssimes manifestacions, hem anat al Tribunal Superior de Justícia de València per la Llei i vam guanyar després de tres anys de pleit. Hem aconseguit un servei d'orientació jurídica gratuït i especialitzat en la Llei de la Dependència per part del Col·legi d'Advocats d'Alacant i el d'Alcoi. Ens hem reunit amb parlamentaris del Govern Central per a explicar la situació al País Valencià. Vam anar a Brussel·les, al gabinet de lo social, a fer una xerrada per a informar-los. Allí es posaven les mans al cap. Es preguntaven com no s'aplicava una llei i no passava res. No s'ho creien. Hem fet actes socials, tancaments, difusió de què és un dependent i la problemàtica. També a través de la cultura, per a que no siga sols la pancarta. De tot.

AM. Sent a pare d'un xiquet dependent, com és el dia a dia davant d'aquesta situació?

HA. Tot va al voltant d'eixa persona dependent. El cap el tens en ell, en Pau en el meu cas, i després ja va la feina i la resta. Saps que és una persona que necessita a algú 24 hores. És dur físicament, però sobre tot psicològicament. Sempre voldries fer el millor, però tens la sensació de que no arribes, de que no és així. Veus com ell va deteriorant-se, com passa d'una operació a una altra i això emocionalment desgasta molt. Ara investiga, ara busca. Als metges se'ls acaba la ciència, els fisioterapeutes no saben per on tirar. És una constant preocupació.