El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Històries que ens agermanen (2)

Comentàvem l'altre dia la rivalitat entre alguns pobles i al mateix temps les coses que històricament han fet en comú. Alcoi i Cocentaina són poblaci…

Comentàvem l'altre dia la rivalitat entre alguns pobles i al mateix temps les coses que històricament han fet en comú. Alcoi i Cocentaina són poblacions que en principi han tingut certes diferencies, segons el meu parer, però també han tingut moltes coses en comú que han hagut d’abordar conjuntament. En aquest cas vull comentar un on participaren totes dues poblacions per fer front a una plaga de llagostes. Era finals del segle XVII, quan Alcoi, el mateix que Cocentaina, estaven afectats per eixa plaga.

Després de treballar i sembrar els camps, segons amb la cultura rural, els llauradors demanaven l’empar d’algun sant perquè la llavor germinara i arribara estalvi l'esplet als graners. Crec a més, que la contrareforma va fomentar aquest costumari en la societat: demanar al cel que ploga en temps de sequera, salut en temps de pestes i malalties, remei perquè guardara les collites de les plagues, etc. I ho ha fet col·lectivament mitjançant actes on s’ha invocat la mare de Déu local, a diferents sants, o les seves relíquies. A més, algunes vegades s’han detectat miracles. Són repetides les històries  d’aquella època, on veiem que de la mà de cape­llans fan aquestes peticions com intermediaris de Déu. El clergat ha prac­ticat exorcismes i conjures al capdavant de col·lectius més o menys multitudinaris demanant la fi de qualsevol calamitat. També era l’època on els pobles i ciutats elegien un patró com a protector. Uns ho feien per insaculació, com el cas de Cocentaina; però, altres eren triats per la seva especialitat en diferents causes. Per exemple: sant Antoni Abat, especialista dels animals; sant Ramon de les parteres; santa Llúcia, de la vista; santa Barbera, de les tronades; sant Antoni de Pàdua, de les fadrines; sant Blai, era l’encarregat de cuidar les goles del veïnat; etc. En el cas de Cocentaina, sant Hipòlit era patró dels ceramistes i caldria veure quin pes social o polític tenien ací aquest gremi per buscar una possible alternativa a la insaculació que diu la tradició.

 La primavera de 1687 segons l’arxiu de Cocentaina, estava amenaçat l’Alcoià i el Comtat per una plaga de llagostes que van haver de combatre tots dos municipis. Els jurats d’Alcoi l’havien detectat a Polop i demanaren ajuda al Consell de Cocentaina per fer front a dita plaga. El Consell de Cocentaina  acorda enviar «los homes que menester sia pera ajudar a matar dita llagosta».

Aquesta tradició venia de lluny. El segle XI va haver una plaga de llagostes a una part i altra del riu Ebre. Aleshores el Papa Benet IX va enviar un bisbe italià, Gregori d’Ostia, a conjurar dita plaga mitjançant invocacions divines. Diu la llegenda que va fer una tasca protegint els camps durant cinc anys on el va sorprendre la mort a un lloc de La Rioja, on  ben prompte el convertiren en oratori públic i el bisbe en sant.

Per aquell fet va ser considerat sant Gregori protector i advocat contra els animals danyosos i contra les picades i mossos d'insectes. Això va ser prou per convertir aquell lloc en ermitori; a més, van sortir moltes altres ermites per aquella zona dedicades al sant. En la cultura rural va quedar aquella tradició fins l’època moderna, que estic tractant ara, on utilitzaren les relíquies del sant per combatre les plagues de llagosta. Els llauradors valencians van arribar a tindre molta devoció i demanaven al sant determinada ajuda segons la gravetat de la plaga. A voltes era suficient amb tres o quatre capellans que feien conjures als llocs afectats, però en casos més greus calia passejar el cap de sant Gregori pels camps. En casos extraordinaris, calia beneir els camps amb l’aigua del sant que havia sigut passada per les relíquies del sant. Els segles XVII i XVIII hi han citades al sud del País Valencià diferents llocs on van haver de fer espargiments d’aigua de sant Gregori per eliminar la plaga. El 1756 hi ha citada una plaga  greu que va fer història a la vall d’Albaida.

En el cas que ens ocupa, el Consell d’Alcoi decideix anar a per la beneïda i miraculosa aigua a la mateixa església de Sant Gregori Ostiense del Vall de Varueça, diòcesi de Pamplona. Com a mostra de bon veïnatge, van oferir al Consell de Cocentaina, que el mateix portador també podia dur-los, si ho acceptaven, aigua a canvi d’una almoina.

Bé, a partir d’ací, l’acta del dia 09/05/1687 del Consell de Cocentaina (AHMC), fa un relat on, fil per randa, cita totes les incidències d’aquella importació d’aigua de sant Gregori. Un relat que he de resumir, però al qui interesse pot veure’l complet al núm. 7 de la revista «Alberri» de 1994 del CEC.

L’autenticitat i garantia d’aquella aigua va estar provada per la pròpia mà de mossèn Diego Martinez (capelà d’aquella ermita) en un document escrit en castellà que porta data de 30 d’abril de 1687. He copiat literalment el certificat que du el portador Josep Verdú i és el següent: «En la iglesia del Senyor San Grega­rio Ostiense del Valle de Varueça diócesi de Pamplona del reyno de Navarra a treinta días del mes de abril del año mil seiscientos ochenta y siete, yo, don Diego Martines de Morentín, capellán de dita iglesia, di la agua passada por las reliquias de este glorioso santo a Joseph Verdú, vesino de la villa de Alcoy. Dio de limosna para la fábrica dos de a hocho y para misas otras dos de a hocho y para que de ello conste le di este testimonio impreso firmado de mi mano y sellado con el sello de la misma iglesia fecha ut supra y del botillo va serrado y sellado con el mismo sello de éste por dos partes, porque al tiem­po de sellarlo por la boca, rebentó por baxo y se le a hecho el otro sello que van desilados los extremos de los ilos coxidos entre dos ostias y va éste para la villa de Cosentayna».

El dia de l’arribada fou el 9 de maig i feren una festa a la recepció de l’aigua miraculosa. Fou rebuda a l’entrada de Cocentaina a l’Ermita de la Mare de Déu de l’Oreto amb presencia del justícia, jurats i demès oficials del Consell. On també estava el rector de Santa Maria i tot el clergat del poble on desfilaren tots plegats per la volta de processó. D’aquella acta del Consell de Cocentaina he fet una transcripció literal per si pot interessar a algun estudiós. També serà curiós, veure el llibre d’actes a l’Ajuntament d’Alcoi d’aquesta data, per veure quins rituals feren allí en rebre l’aigua del gloriós sant Gregori.