Jordi Botella ha sabut reflectir a un text emocionant la història trista de Teresa Mora -la boja- i la seua relació amb l'Ovidi. I Pep Sellés i Rosanna Espinós han superat les expectactives amb un superb espectacle interpretatiu amb el 100 per cent de la funció al punt d'atenció visual de l'espectador. Bon text, bons actors i millors condiments. Música en directe de la mà de l'omnipresent Moisés Olcina i muntatge audiovisual redó i exquisit de Xavi Cortés. I tot baix la direcció de Pepa Miralles. Res més a dir.
Jordi Botella ha sabut reflectir a un text emocionant la història trista de Teresa Mora -la boja- i la seua relació amb l'Ovidi. I Pep Sellés i Rosanna Espinós han superat les expectactives amb un superb espectacle interpretatiu amb el 100 per cent de la funció al punt d'atenció visual de l'espectador. Bon text, bons actors i millors condiments. Música en directe de la mà de l'omnipresent Moisés Olcina i muntatge audiovisual redó i exquisit de Xavi Cortés. I tot baix la direcció de Pepa Miralles. Res més a dir.
L'expectació que havia alçat aquesta gran producció de La Dependent ha complit amb el resultat final. Pep Sellés, amb un paregut extraordinari, ha representat l'Ovidi de rigorós negre i amb to de veu alt. L'Ovidi, bé de xiquet, bé de major, ha contat sobre l'escenari la història de Teresa Mora, Teresa la boja, la que va embogir després dels bombardejos de Guerra.
Hores després de presenciar l'obra, no podem evitar cantar cap a dins la cantarella de Com un record d'infantesa, sempre et recordaré a tu, Teresa. Això és el que fan Jordi Botella i Pep Sellés en el paper d'Ovidi. Teresa abans de la guerra, Teresa mentre instruïa els menuts del barri entre els que es trobava l'Ovidi i Teresa al seu final, en l'abandó de la seua vida, catalogada de boja.
Menció a banda s'ha de fer al paper de Rosanna Espinós, que creix i embogeix segons progressa l'obra. Al seu ball, però sobretot als seus gestos, a les seues cares i les seues reaccions davant l'adversitat. Tot açò és possible gràcies a la música orquestrada per Moisés Olcina: un bucle infinit i obert al voltant de la peça Homenatge a Teresa, amb guitarra espanyola inclosa i un perfecte fil conductor entre instruments i actors per mitjà del ritme. Arredoneix la funció l'audiovisual produït per Carolina Miralles amb Xavi Cortés al comandament amb efectes, nitidesa i concordança perfecte també de ritme i contingut entre allò que ens conta l'Ovidi i allò que ens mostra Cortés. Com a responsable de tot i per tant, com a triomfadora absoluta, l'encarregada de dissenyar una complexa i innovadora posada en escena: Pepa Miralles, directora de l'obra.
La mà de Paco Grau i Toni Miró -al cartell aquest segon- completa una gran producció alcoiana, participada pel poble per mitjà de l'Ajuntament i on es llança als quatre vents un merescut homenatge tant a l'Ovidi com a Teresa Mora, la boja.