Il talismano

Abans d’anar-me’n, vaig convèncer el meu pare per que pugés amb el meu carnet. Ell, que sempre ha sigut més d’escoltar els partits a casa, amb la ràdio i el seu gotet de whisky barat amb gel, va acceptar de seguida, tot i que estic segur que després se’n recordaria de mi en el típic partit on fa tant de fred que no pots ni aplaudir. Van ser els vuit primers partits de lliga al Collao, i el resultat sigué prou positiu: tres victòries i cinc empats.

Després em substituí un altre dia (em trobava perdut a la serra d’Albacete, gaudint de l’any nou) i, per descomptat, em va acompanyar en els tres partits del play-off. En total, amb el pare al camp, l’Alcoyano guanyà cinc partits i empatà set. Tenint en compte la desastrosa campanya com a local de l’any passat, crec que no està gens malament.

El proper diumenge me’n vaig a Florència, on estaré dos mesos barallant-me amb una documentació històrica que no estic segur que existisca. Mentrestant, el senyor Guillermo, que no és altre que mon pare, ocuparà de nou el meu seient durant cinc partits i el Deportivo començarà a remuntar, n’estic segur. I si falla, sempre podem dir que els efectes del talismà només serveixen en Segona B.

I jo, què faré quan juguem? A diferència de Madrid, ara es televisen quasi tots els partits de l’Alcoyano. Això vol dir que, sempre que tinga una connexió decent a Internet, podré aprofitar-me’n de certes pàgines web que tots coneixem. I si no, puc escoltar la ràdio on-line. Si pel contrari vull gaudir de la ciutat els dissabtes, sempre puc esperar els missatges dels amics, que segur que m’informaran del que passe. Siga com siga, allí estaré, patint amb la meua camiseta i la bufanda de la sort. Seré un alcoià pel món que, quan guanye el Deportivo, es sentirà un poc més a prop de casa.

GUILLERMO J. PÉREZ