Insurrecció: la història il·lustrada de la revolta obrera del Petroli de 1873
- Pren com a fils conductors un metge burgés que empatitza amb els obrers i la vídua d’un dels treballadors morts en la crisi, narra la sublevació obrera motivada per la Internacional, els successos sagnants del juliol de 1873 i el posterior procés judicial
Silenciar la història perquè no es repetisca. Eixa sembla la intenció clara i clàssica d’aquells que han controlat les cròniques dels fets que canviaren les relacions laborals del món a finals del segle XIX i que foren possibles gràcies a la revolta de les persones treballadores d’Alcoi i comarca al juliol de 1873. La crisi obrera del Petroli fou sagnant i acabà amb la mort de l’alcalde —Pelletes— i de 16 persones més, la majoria policies i polítics. ‘El Petroli’ canvià el món sencer i Jordi Peidro, amb l’assessorament de Diego Fernández, ho ha contat en un llibre il·lustrat: Insurrecció.
Jordi Peidro ho ha tornat a fer. Ha agafat un moment, un personatge o un succés de la nostra història i l’ha transformat —com diu ell— en un “tebeo”. En aquesta ocasió, auxiliat en la documentació pel professor Diego Fernández i, en la tasca d’il·lustració, pel seu fill Alejandro, ha reproduït els dies previs, els posteriors i els centrals de la revolta del Petroli.
El llibre es diu Insurrección i, prenent com a fils conductors un metge burgés que empatitza amb els obrers i la vídua d’un dels treballadors morts en la crisi, narra la sublevació obrera motivada per la Internacional, els successos sagnants del juliol de 1873 i el posterior procés judicial, que es completaria amb l’absolució de tots els detinguts quasi 15 anys després.
El llibre ha estat presentat al saló de graus del Campus d’Alcoi de la UPV, on Peidro acostuma a donar a conéixer les seues últimes obres.
I atenció: Peidro ha anunciat que ja treballa en un nou llibre, aquesta vegada basat en la història d’un xiquet que va caure en gràcia a un nazi i que va sobreviure als camps de concentració. Un tema que Jordi ja coneix, perquè també va il·lustrar la biografia de Paco Aura arran del llibre i la investigació dels professors Paco Blay, Àngel Beneito i Natxo Lara.
La crisi del Petroli
Juliol de 1873. Alcoi i comarca són un centre neuràlgic productor del tèxtil mundial. Milers d’obrers, obreres i xiquets fan jornades de més de 12 hores en condicions de poca salubritat, amb mínims drets laborals i ingressos molt desiguals. La distància social entre treballadors i patrons és màxima.
Els primers viuen en “llaunes de sardines” (cases de quatre claus): famílies senceres ocupant una única habitació. Els xiquets també treballen. A l’altra banda, la patronal, els senyorets i una corporació municipal liderada per Agustín Albors, clarament alineat amb els empresaris. La distància social és insalvable i, encara que viuen a pocs metres, uns són molt pobres i els altres molt rics. Són els anys d’esplendor del Cercle Industrial.
Els milers d’obrers troben empara en la Internacional, que a Alcoi té seu permanent, diners al banc i una gran organització. Les vagues se succeeixen perquè moren treballadors i els rics són cada vegada més rics. La tensió va a més i el poble es reuneix a la plaça d’Alcoi per demanar millors condicions. L’alcalde, Albors, el famós Pelletes, es resisteix a les demandes dels treballadors —encapçalats per Severino Albarracín, entre altres— i convoca l’exèrcit, que ja marxa cap a Alcoi per calmar la situació.
Però fa un tir a l’aire i els guàrdies municipals (que hores després serien ajusticiats pel poble) interpreten el tret com un senyal d’obrir foc i inicien un atac des del campanar contra la massa desprotegida que estava a la “bandeja”. Caos i mort que continuen amb unes hores d’ira i persecució.
Els obrers incendien les cases confrontants de l’Ajuntament per evitar que l’alcalde fuja per les teulades o perfore els envans, i finalment és mort a tirs i arrossegat des del carrer Sant Llorenç fins a la plaça perquè el poble prenga consciència dels fets.
A partir d’ací, l’exèrcit arriba a Alcoi amb la promesa de pactar i no represaliar. Però la notícia de la revolta del Petroli és portada a tots els diaris del món. I això ho canvia tot. La versió manipulada dels fets —favorable als empresaris i no als obrers— provoca una onada de por en les grans zones obreres d’Anglaterra i Catalunya, i per evitar que els fets es reproduïsquen, s’activa la repressió: més de 300 empresonats són traslladats al castell de Santa Bàrbara, a Alacant, on estan 14 anys.
El macrojudici —un dels més llargs i densos de la història jurídica mundial— no va obtenir cap sentència, perquè no hi havia proves clares sobre qui havia dirigit i organitzat la revolta. La solució fou mantindre’ls 14 anys en presó preventiva i, finalment, absoldre’ls.
Aquells fets canviaren el món laboral i també Alcoi, que passà de ser un poble d’obrers que treballaven en condicions infrahumanes a una ciutat amb exèrcit permanent, un banc (Monte de Piedad), habitatges socials i moltes altres coses.
