Ja sabem quan l’home prehistòric va encendre el primer foc a Alcoi
Aquesta important fita en la història de l’arqueologia ha estat possible gràcies una tècnica innovadora aplicada a les restes de 6 fogueres del jaciment del Salt.
El foc és un dels grans invents (segurament involuntari) de la història de la humanitat. El seu domini marca un punt d’inflexió en permetre a l’ésser humà generar calor, llum, cuinar nous aliments i, conseqüentment, augmentar la seua esperança de vida.
Doncs bé, a Alcoi es troba la foguera estructurada més antiga de la península ibèrica. Concretament, al jaciment arqueològic del Salt, on recentment investigadors de 5 universitats espanyoles han estudiat i datat 6 fogueres neandertals.
La datació ha estat possible gràcies a una innovadora tècnica que mescla els anàlisi arqueoestratigràfics amb els arqueomagnètics; i amb la qual s’ha pogut concloure que les fogueres tenen, aproximadament, 52.000 anys d’antiguitat.
D’altra banda, s’ha descobert que, entre que es va encendre la primera foguera i es va apagar l’última, transcorregueren entre 200 i 240 anys, amb dècades i, fins i tot, segles de diferència entre unes i altres.
Per a fer-se una idea de la importància d’aconseguir una datació tan precisa (precisa pel que fa als grans períodes de temps amb els quals sol treballar l’arqueologia), cal dir que els arqueòlegs sempre han treballat amb limitades tècniques de datació, com el radiocarboni (incapaç de datar mostres de més de 50.000-60.000 anys), o altres mètodes similars que produïen errors de milers d’anys.
Gràcies a aquest important avanç, s’ha determinat, a més a més, que els humans del Salt van abandonar el seu assentament per a, poc després (en l’espai d’una vida individual), tornar-hi.
Aquesta fita, per tant, obri la porta a nous estudis sobre la prehistòria, com els patrons de mobilitat, els canvis tecnològics o les diferències en l’ús de l’espai.